Passejar-se per Catalunya, i des de fa temps, visualment ja no és passejar-se per Espanya, si és que algun cop ho havia estat.
Les senyeres estelades o només catalanes pengen arreu. Balcons, finestrons, pals, domassos en van plenes. De tant en tant un d’espanyola anomenada “estanquera”. La roja i gualda només oneja per imperatiu legal, a les possessions de guerra i a casa d’espanyols rancis que mai voldran ser altra cosa. De fet la senyera dels borbons i de Franco, amb distintius nous o vells, sempre han estat a casa nostra sinònim de guerra i de derrotes, mai de concòrdia i de pau.
La guerra de senyeres que el govern espanyol ens va proposar, mai ha estat qüestió menor. De fet els símbols determinen i creen identitat. És per això que Espanya està contra els nostres símbols, historia i llengua. Són elements afavoridors del que som i del que no volem deixar de ser.
Hem de desconnectar d’Espanya i la pretensió és fer-ho amb la nostra legalitat que serà aprovada al Parlament de Catalunya. Fer-ho despenjant totes les estanqueres de les nostres institucions, Generalitat, Ajuntaments, Diputacions, seus comarcals, Instituts, Universitats, segur que ajudarà i molt. De fet aquest camí ja fa estona que una gran majoria l’ha pres per no deixar-lo.
L’Associació de Municipis per la Independència, pot resoldre la primera desconnexió. 785 municipis de 947 per la independència, despenjant a l’hora la roja i gualda i penjant l’estelada, la de Catalunya i la Europea, segur que faria difícil per no dir impossible una persecució jurídica i policial espanyola coordinada. No cal accelerar el pas, només cal que ho fem acompassadament amb les decisions del Parlament i del Govern de Catalunya.
Quan només onegi una bandera espanyola, que tractarem amb respecte, a l’ambaixada espanyola a Catalunya haurem guanyat del tot. Ara de moment només podem dir que, per 10.000 estelades, una estanquera.