Que ER i Junts no governin a Catalunya ho diu gairebé tot. Que ER i Junts que diuen defensar als catalans i Catalunya no hagin anat junts per defensar, davant una investidura fallida o no, aprofitant el resultat electoral, és de tarats polítics o d’interessos espuris i secrets.
I algú és responsable de que la unitat, com a mínim, d’acció, sigui impossible. Nosaltres directament acusem al Junqueras i al seu entorn.
Desprès de la sentencia de TC retallant l’Estatut és posava la primera pedra per bastir la unitat. Els cupaires com sempre, il·luminats i avant posant la ideologia al País o callaven o es tornaven invisibles. El paper del PP i la sentencia del Tribunal Constitucional, va obrir la caixa de pandora. “Junts pel Si” van posar els fonaments on catalans de tota mida ideològica i poder econòmic, estaven disposats a lluitar per la independència.
Mai més desprès de l’1 d’octubre ER ha volgut saber-ne res de la unitat. I des de les eleccions autonòmiques convocades pel 155. Només la suma dels anomenats independentistes han guanyat les eleccions sumant els diputats. Com proposta organitzada, van guanyar els de Ciutadans i desprès els socialistes.
“L’invent” de Junts, i l’extinció del PDeCAT, compassadament, va tenir el seu èxit electoral i Puigdemont que encapçala el nou partit, guanya a ER.
Aquest fet, i d’altres verificats ens mostrarà amb total cruesa que ER mai més voldrà la unitat independentista i que la seva nova estratègia no permet cap confrontació amb l’Estat espanyol. El MHP Carles Puigdemont no seria investit i ER deixa clar que Junts són des de l’1 d’octubre els seus nous adversaris o per alguns de ER enemics.
No investir al Puigdemont. Les pulles de ER contra Junts per pactar les Diputacions. L’acció venjativa contra Laura Borràs. La destitució del Vice President de Junts. Els pactes amb els del 155 i equidistants per fer-se amb algunes batllies i pactar pressupostos. Etc., han deixat clar que ER rebutja la unitat independentista i prefereix pactar amb les esquerres espanyoles.
El resultat però a favor de Junts, obliga a ER si vol pactar el minso poder institucional, admetre la nova proposta de Junts, que seria la del diputat Quim Torra. Quim Torra és converteix amb la nova peça a batre per ER. La seva soledat acabarà com tothom sap destituït pel poder judicial espanyol. I ER cofois pensant que amb l’ajut dels socialistes i Comuns podria guanyar les properes eleccions com així va ser: ER 33, Junts 32.
El pitjor per Junts hauria de venir de la ma del Jordi Sánchez. El traga-la primer permeten la no investidura de Puigdemont i no anar a noves eleccions. Segon ser còmplices amb un silenci esfereïdor de la destitució primer del Torra i desprès de la Borràs, sense cap acció que com a mínim mostres el desacord. I tot això succeeix amb una “guerra” soterrada dins de Junts entre convergents favorables del peix al cove i els octubristes.
Junts, gairebé mai, si més no obertament tira a mata degolla contra ER. Sembla que confia que poden tornar a compartir tàctiques i fins i tot alguna estratègia. I el més curiós és que mentrestant ER, el seu entorn i militància, no han parat, amb els seu relat combinat, per desprestigiar tot el que representa Junts.
El sector convergent de Junts veuen amb molt bons ulls la reorientació estratègica i política de ER i per això mantenen sempre la porta oberta. L’avalador d’aquest posició és Jordi Sánchez.
A aquestes alçades, i desprès de tot el que ens han fet els espanyols (Govern, Estat, partits, institucions) podem i confirmem que amb els actual líders polítics, actuals direccions i potser partits, mai tindrem cap tipus d’unitat que serveixi per alliberar Catalunya del jou castellà barra espanyol. I les dades i fets objectius ho confirma.
I de les cendres l’au Fènix va ressorgir. “Cremem les actuals organitzacions, i liquidem als actuals polítics”. Busquem aquells que no siguin esclaus del “deu euro”. Busquem els millors entre aquells que no és juguen altra cosa que el futur dels que vindran i sota la senyera catalana.
No ni ha prou amb abstenir-nos a les eleccions. Som dels convençuts que s’ha de votar, el vot, hauria de ser el màxim poder per fer política. Saber a qui votes, saber si és complirà amb el contracte, programa societat, ha de ser l’única premissa que ens obligui a votar. I això només ho poden confirmar aquells que no depenguin de la soldada publica i que els seus interessos personals sempre estiguin per sota de la de País.
Mentre Madrid decideixi quan un exiliat pot tornar o no. Quan decideix si tindrà o no servei de seguretat. Mentre Madrid decideixi els diners que tindrem pels serveis als catalans. Quan Madrid decideix qui pot i qui no venir a Catalunya. Mentre Madrid sigui l’amo de les comunicacions. Mentre Madrid decideixi salaris, IPC, inflacions, deute, i com és distribueixen els impostos. VOL DIR QUE LES INSTITUCIONS CATALANES PINTEN UNA MERDA.
Ahir amb CiU, amb els tripartits (PSOE+ER+ICV), desprès amb Junts pel Si, més tard amb el PDeCAT-Junts i finalment ER, son els autèntics responsables del fracàs d’un procés que ens ha costat endegar més de tres segles.
Ens han mentit ER i Junts. Els de ER si més no han tingut una certa decència fent-ho desprès de l’1 d’octubre del 2017 sense immutar-se ni amagar-se.
Els que creiem que Junts era l’aposta transversal per guanyar la partida i acabar el procés, malgrat algun fet esporàdic, avui confirmem que l’estratègia de Junts és la de a canvi de res, no, però d’un llobarro si. Ahir se’n deia peix al cove. Afegim que ara a Junts surt una nova tendència per justificar acords i relats; Ara el problema el tenen els espanyols. Vaja com si el nostre objectiu hagués estat asseure’ns i veure com les dues Espanyes se les foten a tort hi ha dret.
Davant d’aquestes evidencies, treballar per una alternativa guanyadora política, capaç, disposada i amb lleialtat al poble català, és una tasca que avui ja no podem retardar més.
RSS Feed
