Avui alguns és queixen, però han estat les esquerres i pretesos demòcrates capitalistes els que han blanquejat el franquisme. Que visquem millor que al segle passat és un fet natural i de mercats. Que no haguéssim acabat amb el franquisme els culpables els tenim al davant.
Fins no fa gaire el bipartidisme instal·lat al Estat espanyol franquista per obra i gracia dels franquistes, l’església i la burgesia espanyola i catalana molt adinerada, eren els que feien i desfeien.
Només petites concessions per fer veure que entre tots, franquistes, falangistes, comunistes, socialistes, nacionalistes, s’estava construint una societat amb drets i privilegis socials.
Que a Madrid, Andalusia, País Valencia, Illes Balears, Extremadura, Galicia, Murcia, Aragó, avui governin els franquistes, no la dreta ni la ultra dreta, ELS FRANQUISTES, que controlin el poder judicial, la fiscalia, l’exercit, la guàrdia civil, la policia nazional, i tot un grapat d’institucions espanyoles menors, no és casual, com tampoc ho és que la Fundació Francisco Franco sigui legal i Franco un màrtir, és el resultat del treball permanent, insistent i perfectament estudiat d’un blanquejament del franquisme, que segur els espanyols i nosaltres els catalans pagarem altra cop per no haver fet el que tampoc és va fer al 1931 implementar la República catalana i defensar-la fins on calgui.
La dita aquella que son els humans que sempre piquen ambla mateixa pedra, la podríem circumscriure només als catalans.
És com si no haguéssim après res de les relacions amb els castellans, ara espanyols. Com si encara tinguéssim el desig incontrolat pensant que s’integraran a la nostra cultura, sense veure que hem estat nosaltres els que ho hem fet.
Decrets de Nova Planta, dictadures i la darrera sempre al costat del Borbó, amb una intensitat que els nazis varen aprendre com fer el seu genocidi per liquidar pobles i cultures. I per acabar la repressió de l’actual democràcia, són i han estat motius sobrats com per dir fins aquí.
El problema és que tenim liderant qualsevol procés d’alliberament, als mateixos que han blanquejat el franquisme.
Tenim un greu problema i alguns pensen que és d’identitat, i de creure’ns que som una Nació i defensar-ho fins on calgui i com calgui.
RSS Feed
