És indubtable que a les darreres eleccions a Catalunya els que van promoure, desorganitzadament l’abstenció, van tenir el seu moment de gloria i fins i tot certificaven que aquest és el camí.
Altra cosa és explicar quin és el camí i per arribar on sigui. De fet pots tenir camí i final de trajecte, però si l’omplim de bona gent, sense lideratges, sense estratègia, que ningú en tingui dubtes, els altres ens faran les rases necessàries perquè mai arribem al final del trajecte.
Aconseguir l’abstenció del cent per cent és impossible. Tots els partits, que avui actuen més com sectes, que com organitzacions lliures i democràtiques, -jo tinc raó i tu no-, i els meus la defensen.
Als partits, que son la base del sistema “democràtic”, els és igual el percentatge de participació a les eleccions. Ells han fet les lleis i el repartiment. Repartiment que no és fa en funció del número de participants, si no dels que voten a cada opció. Fet que garanteix que el repartiment està garantit independentment del numero de participants.
Per tant i creiem que és d’una obvietat sincera, que l’abstenció no beneficia mai a cap proposta ni projecte, a no ser que estigui promoguda per castigar una opció política en benefici de l’altra. Fet que no beneficia la protesta legitima.
A Catalunya curiosament els promotors, variats, de l’abstenció han dirigit el tret als partits pretesament pro independència, i també curiosament els que han obtingut major benefici electoral han estat els socialistes i Comuns. Com a mínim, rar. Promoure la abstenció per castigar a uns i que els altres és beneficiïn, insistim com a mínim és molt rar.
El que ens hem de preguntar, sobre tot els que creiem que s’ha de fer foc nou, és si ER, Junts, ANC, CUP i Òmnium, avui ens representen per caminar fins on volem arribar.
La dificultat , que hi és i no és menor, és el fet pràctic de com és pot aglutinar l’abstencionisme i convertir-lo en alternativa. Aquesta mateixa complexitat, és el que fa feliços als partits oficials. Saben que la mateixa complexitat fa impossible que de moment tinguin al davant cap alternativa que els pugui fer mal electoralment.
Pensem, reflexionem, i si creiem que podem organitzar l’abstencionisme en una proposta política, de lluita organitzada per assolir la independència, potser que ens posem les piles. I tot podria començar donant-nos de baixa de tots aquets partits que avui ja formen part del regim del 78.
RSS Feed
