Ningú podrà dir el contrari, els catalans som plens de paciència i des de aquest humil bloc no demanem trencar aquesta tendència. Ara bé, el que demanem són gestos politics i de societat. El full de ruta parlamentari és compleix, res ha dir, declaracions, organismes assessors i comissions ho deixen clar, però no ni ha prou.
Ahir a Sabadell, a la Faràndula, és va fer quelcom més que un acte polític. Ahir dia 23 de Maig, per primer cop, els que lideren al Parlament el full de ruta pel Dret ha Decidir, van demostrar a la ciutadania dues coses; Primer que de la mateixa forma que van interpretar el resultat electoral, ara interpreten el que demanda la societat, els catalans, UNITAT, l’altra aspecte no menor és que tot sembla indicar, i que tertulians i opinadors de tota mena en prenguin bona nota, que el tacticisme i partidisme ha estat relegat fins la victòria final. CiU, ERC i les CUP, més un sector important d’Iniciativa, van fer la cerimònia de la sortida solemne perquè tothom és sumi al procés. La Assemblea Nacional de Catalunya, mestre de cerimònia hi va posar la clau i ara si la porta s’ha obert. Òmnium i va ser i va donar fe que la societat civil està amb els nostres politics que lideren el procés.
Tinguem paciència i fem la feina ben feta, però no deixem de fer el que calgui. Paciència i pressió no estan renyides, ans al contrari, la seva simbiosis segur que ens dura a l’objectiu que volem, que Catalunya sigui un nou Estat lliure, dins o fora d’Europa, però lliure.