Sembla que finalment toca tocar i seriosament, les pensions. Tots aquells que van cotitzar durant tota la seva vida laboral, als que cotitzen ara i demà seran pensionistes, i els que ho seran en el futur i que també cotitzen ara si tenen aquesta sort perquè treballen en seran els beneficiaris. Diuen que el sistema no és sostenible, però no diuen que durant 34 anys si que ho era. Ens tornen ha enganyar i ens volen manipular.
Potser, tot i que només fa sis mesos, alguns ja no recorden la campanya electoral al Parlament de Catalunya, quan la Sánchez Camacho amenaçava i posava la por al cos a dos col·lectius prou sensibles donada la situació de crisis actual. Als jubilats els hi deia que no cobrarien la pensió amb una Catalunya independent, i als que treballen que mai arribarien a cobrar una pensió fora d’Espanya.
Ara el govern espanyol ens diu que cal reformar el sistema de pensions, ara és insostenible. No calia que la Camacho amenaces als catalans, ara sembla que són tots els espanyols els amenaçats. El que no diuen és que és la crisis, que banquers sense escrúpols i politics ineptes ens han dut i que posa en perill l’estat del benestar, i no només les pensions, volen que ens afecti més als catalans que a la resta.
La reforma de les pensions fa estona que només era un sondeig, ara ja comença ha ser una necessitat que més aviat que tard el govern espanyol haurà de fer. L’endeutament de l’estat és de tal magnitud, i la combinació disminució dels ingressos i el malbaratament dels diners públics, fa a curt termini inviable l’actual sistema de pensions. També forma part de les exigències de la CE.
Si Espanya fos un país on la gestió fos excel·lent, on els recursos públics és destinessin per oportunitat social i rendibilitat, si el malbaratament del diner públic fos penat, si el diner públic no és destines per salvar les empreses privades, en aquest cas els bancs i caixes, els pensionistes, tot i no mereixeu, potser si avindrien a una reforma que els hi perjudiques, n’estic segur. Ara be, quan els treballadors, han cotitzat més de 45 anys per arribar al somni de ple dret, la jubilació, per gaudir d’uns pocs anys de pau i tranquil·litat, ara el govern espanyol, pretén carregar-se aquest somni guanyat a pols durant tota una vida.
Aquest govern del PP i podria ser un del PSOE,no proposa deixar de construir trens d’alta velocitat que són immantenibles. No proposa disminuir un 80 per % les forces armades i la seva despesa, traspassant la seguretat a l’OTAN. No proposa reduir el govern de l’estat a un President, Un Vicepresident i un Secretari d’estat i traspassar totes les competències a les CA. Les castes que controlen l’estat espanyol, volen viure com sempre com nous rics, encara que això suposi portar a la ruïna als pensionistes.
Fan malbé tot el que toquen i remenen. Van fer malbé el seu Imperi. Han dilapidat els diners del fons estructurals rebuts de la CE. Han dilapidat la solidaritat imposada que Catalunya ha donat a l’estat espanyol, i ara als jubilats els hi toca pagar part de la nota del Barcenas, Gurkel, Bankia. Els govern espanyol del PP fins i tot fa trampes i modifica amb Decrets els acords que regulen els estalvis dels cotitzants (fons de pensions) per reconvertir-los amb deute publica espanyola, deute que ja no vol ningú.
No és que els catalans vulguem la independència perquè ens hem tornat bojos, no, ¡hi ara¡. La volem per fer un país diferent, per fer un país on els servidors públics no siguin els amos del pati, per fer un país on el diner públic sigui sagrat, per fer un país on l’excel·lència en el treball sigui model de referència, per fer un país on els acords és respectin, per fer un país on la democràcia estigui per damunt de les lleis i de les institucions.
Si. Volem construir un país que mai pugui assemblar-se a la Espanya que volen els de sempre, centralista, amb una sola llengua i una sola realitat. Aquesta Espanya no ens pot interessar, ni ara ni mai, sobre tot si prefereix malmetre el somni del jubilats, abans que tocar els privilegis dels de sempre.
Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat.
Liah Greenfeld
Potser, tot i que només fa sis mesos, alguns ja no recorden la campanya electoral al Parlament de Catalunya, quan la Sánchez Camacho amenaçava i posava la por al cos a dos col·lectius prou sensibles donada la situació de crisis actual. Als jubilats els hi deia que no cobrarien la pensió amb una Catalunya independent, i als que treballen que mai arribarien a cobrar una pensió fora d’Espanya.
Ara el govern espanyol ens diu que cal reformar el sistema de pensions, ara és insostenible. No calia que la Camacho amenaces als catalans, ara sembla que són tots els espanyols els amenaçats. El que no diuen és que és la crisis, que banquers sense escrúpols i politics ineptes ens han dut i que posa en perill l’estat del benestar, i no només les pensions, volen que ens afecti més als catalans que a la resta.
La reforma de les pensions fa estona que només era un sondeig, ara ja comença ha ser una necessitat que més aviat que tard el govern espanyol haurà de fer. L’endeutament de l’estat és de tal magnitud, i la combinació disminució dels ingressos i el malbaratament dels diners públics, fa a curt termini inviable l’actual sistema de pensions. També forma part de les exigències de la CE.
Si Espanya fos un país on la gestió fos excel·lent, on els recursos públics és destinessin per oportunitat social i rendibilitat, si el malbaratament del diner públic fos penat, si el diner públic no és destines per salvar les empreses privades, en aquest cas els bancs i caixes, els pensionistes, tot i no mereixeu, potser si avindrien a una reforma que els hi perjudiques, n’estic segur. Ara be, quan els treballadors, han cotitzat més de 45 anys per arribar al somni de ple dret, la jubilació, per gaudir d’uns pocs anys de pau i tranquil·litat, ara el govern espanyol, pretén carregar-se aquest somni guanyat a pols durant tota una vida.
Aquest govern del PP i podria ser un del PSOE,no proposa deixar de construir trens d’alta velocitat que són immantenibles. No proposa disminuir un 80 per % les forces armades i la seva despesa, traspassant la seguretat a l’OTAN. No proposa reduir el govern de l’estat a un President, Un Vicepresident i un Secretari d’estat i traspassar totes les competències a les CA. Les castes que controlen l’estat espanyol, volen viure com sempre com nous rics, encara que això suposi portar a la ruïna als pensionistes.
Fan malbé tot el que toquen i remenen. Van fer malbé el seu Imperi. Han dilapidat els diners del fons estructurals rebuts de la CE. Han dilapidat la solidaritat imposada que Catalunya ha donat a l’estat espanyol, i ara als jubilats els hi toca pagar part de la nota del Barcenas, Gurkel, Bankia. Els govern espanyol del PP fins i tot fa trampes i modifica amb Decrets els acords que regulen els estalvis dels cotitzants (fons de pensions) per reconvertir-los amb deute publica espanyola, deute que ja no vol ningú.
No és que els catalans vulguem la independència perquè ens hem tornat bojos, no, ¡hi ara¡. La volem per fer un país diferent, per fer un país on els servidors públics no siguin els amos del pati, per fer un país on el diner públic sigui sagrat, per fer un país on l’excel·lència en el treball sigui model de referència, per fer un país on els acords és respectin, per fer un país on la democràcia estigui per damunt de les lleis i de les institucions.
Si. Volem construir un país que mai pugui assemblar-se a la Espanya que volen els de sempre, centralista, amb una sola llengua i una sola realitat. Aquesta Espanya no ens pot interessar, ni ara ni mai, sobre tot si prefereix malmetre el somni del jubilats, abans que tocar els privilegis dels de sempre.
Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat.
Liah Greenfeld
RSS Feed
