Sr. President, vostè va fer el pas i jo també. De ser un crític a la política autonomista de CiU, i contrari als suports inconfessables a governs espanyols que sempre ens han maltractat, he passat ha defensar que, “sense Convergència no tindrem la independència”. Ara, vostè és el meu líder, el que hem representa i sobre tot, crec que vostè ara és incanviable. Vostè s’ha guanyat el dret ha liderar tot el procés. Personalment aniria més lluny, vostè hauria de ser el primer President de la República catalana moderna, però això ho hauran de decidir els catalans.
Fer camí per tenir raons, quan en tenim a cabassos, seguir escrupolosament la legalitat espanyola, que ens va a la contra, i fer pagar als catalans la disbauxa del govern espanyol, ara ja podem confirmar que és un greu error. Cal retallar el calendari Parlamentari, fer-ho és menys costos que retallar els pressupostos. Fer declaracions, cimeres, i debats, està prou bé, però ara els espanyols unionistes no canviaran ni un mil·lilitre les seves posicions ens al contrari, aniran sumant les seves forces com acaben de fer a Hospitalet del Ll., on PSOE, PP i PxC ja fan campanya contra la consulta i contra la independència de Catalunya. Per tant, fem via, que la cosa està que trina i 900.000 aturats més el que ara patim per arribar a fi de mes, està posant en perill la nostra societat del benestar i cohesió, i no ens ho podem permetre.
No és que ens ofeguin econòmicament, no és que ens buidin les competències cedides graciosament, no és que ens vulguin espanyolitzar com sempre, no és que mai hagin cregut amb la diversitat i amb la democràcia, no, senzillament és que no ens volen com catalans i aquest és el problema de fons, històric i actual. Volen acabar d’una vegada el que van començar fa 299 anys, la resta són operacions de distracció. Ells pensen que una vegada espanyolitzats, treballarem com les formigues catalanes, però aleshores ho farem per Gloria de Madrid, dels castellans i de la seva Espanya i sense protestar, fins i tot n’ estarem agraïts de la bona nova.
Ara els espanyols ens estan encolomant tot un seguit de debats, la majoria estèrils i d’altres fora de contexts. Tot plegat te l’objectiu de crear mala maror i dividir les forces politiques. Trigar en acabar el procés, ara serà la nostra perdició. El problema dels catalans i de Catalunya no és el dèficit que ens imposa l’estat espanyol, ni ara la llengua, el nostre problema és el 8,5 per % de solidaritat imposada,traduït amb més de 16.000 milions que van a Espanya i que els catalans mai més veurem, ep i cada any.
A Catalunya des de l’any 1978 que s’aprova el Real Decret 2092 el català te el reconeixement com llengua oficial a Catalunya. La immersió lingüística aprovada amb la Llei 7/1983, mai ens ha portat cap problema i Catalunya va ser hi ho és el miratge lingüístic envejat arreu, i ara els unionistes espanyols volen utilitzar-la com mercaderia política de confrontació. Exactament el mateix que van fer al País Valencià i que ara han traslladat a les Illes i a La Franja.
Les andanades del estat espanyol i el seu govern cada cop són més potents i que dir de les forces politiques espanyoles i els mitjans de comunicació públics i privats. El Parlament de Catalunya s’està omplint de populisme i d’una agressivitat mai vista. Ens ho volen trencar tot, van començar amb vostè el dia 25 de Novembre del 2012, volen trencar les nostres institucions, volen que quedi clar que qui te la culpa de les retallades a Catalunya és vostè i el seu govern, ells van de debò i nosaltres?
Sr. President potser no tingui clar si la majoria dels catalans volem gaudir del dret ha decidir, ni si guanyarem la consulta, però per sortir d’aquest atzucac, només és possible si el poble parla, i si no pot fer-ho amb un referendum doncs fem-ho amb unes eleccions. No faci vostè que els catalans perdin la confiança, Ara cap resposta que no sigui acordar la pregunta, aprovar la llei de consultes, i posar data al Referendum pot servir per mantenir la flama. La resposta formal del govern espanyol no la tenim, cert, tot i que en sabem quina serà la resposta. Treballar amb l’escenari per unes noves eleccions serà el pas inevitable al no previsible dels espanyols.
Vostè vol la màxima unitat de les forces parlamentaries per arribar a un referendum i treballar-hi per aconseguir-ho, és molt lloable. Nosaltres no volem cap fractura social, però els unionistes espanyols si, i cada dia que passa és rearmen amb nous “arguments”, que escampen arreu, ells poden, van un BMB que paguem nosaltres, i nosaltres tot just amb un Seat Panda.
Sr. President, com va dir el nostre President Francesc Macià; “El seny si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies”. Convocar, “cimeres” esta bé, és visualitza una certa unitat política, tot i que al govern espanyol li preocupa tant com les manifestacions i vagues generals que és puguin fer. Per tant o és prenen i s’adopten les mesures politiques adients o el desànim pot acabar fent forat. La majoria per fer-ho la teniu i l’acord èxplicit de Legislatura també.
De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble. Josep Armengou
Fer camí per tenir raons, quan en tenim a cabassos, seguir escrupolosament la legalitat espanyola, que ens va a la contra, i fer pagar als catalans la disbauxa del govern espanyol, ara ja podem confirmar que és un greu error. Cal retallar el calendari Parlamentari, fer-ho és menys costos que retallar els pressupostos. Fer declaracions, cimeres, i debats, està prou bé, però ara els espanyols unionistes no canviaran ni un mil·lilitre les seves posicions ens al contrari, aniran sumant les seves forces com acaben de fer a Hospitalet del Ll., on PSOE, PP i PxC ja fan campanya contra la consulta i contra la independència de Catalunya. Per tant, fem via, que la cosa està que trina i 900.000 aturats més el que ara patim per arribar a fi de mes, està posant en perill la nostra societat del benestar i cohesió, i no ens ho podem permetre.
No és que ens ofeguin econòmicament, no és que ens buidin les competències cedides graciosament, no és que ens vulguin espanyolitzar com sempre, no és que mai hagin cregut amb la diversitat i amb la democràcia, no, senzillament és que no ens volen com catalans i aquest és el problema de fons, històric i actual. Volen acabar d’una vegada el que van començar fa 299 anys, la resta són operacions de distracció. Ells pensen que una vegada espanyolitzats, treballarem com les formigues catalanes, però aleshores ho farem per Gloria de Madrid, dels castellans i de la seva Espanya i sense protestar, fins i tot n’ estarem agraïts de la bona nova.
Ara els espanyols ens estan encolomant tot un seguit de debats, la majoria estèrils i d’altres fora de contexts. Tot plegat te l’objectiu de crear mala maror i dividir les forces politiques. Trigar en acabar el procés, ara serà la nostra perdició. El problema dels catalans i de Catalunya no és el dèficit que ens imposa l’estat espanyol, ni ara la llengua, el nostre problema és el 8,5 per % de solidaritat imposada,traduït amb més de 16.000 milions que van a Espanya i que els catalans mai més veurem, ep i cada any.
A Catalunya des de l’any 1978 que s’aprova el Real Decret 2092 el català te el reconeixement com llengua oficial a Catalunya. La immersió lingüística aprovada amb la Llei 7/1983, mai ens ha portat cap problema i Catalunya va ser hi ho és el miratge lingüístic envejat arreu, i ara els unionistes espanyols volen utilitzar-la com mercaderia política de confrontació. Exactament el mateix que van fer al País Valencià i que ara han traslladat a les Illes i a La Franja.
Les andanades del estat espanyol i el seu govern cada cop són més potents i que dir de les forces politiques espanyoles i els mitjans de comunicació públics i privats. El Parlament de Catalunya s’està omplint de populisme i d’una agressivitat mai vista. Ens ho volen trencar tot, van començar amb vostè el dia 25 de Novembre del 2012, volen trencar les nostres institucions, volen que quedi clar que qui te la culpa de les retallades a Catalunya és vostè i el seu govern, ells van de debò i nosaltres?
Sr. President potser no tingui clar si la majoria dels catalans volem gaudir del dret ha decidir, ni si guanyarem la consulta, però per sortir d’aquest atzucac, només és possible si el poble parla, i si no pot fer-ho amb un referendum doncs fem-ho amb unes eleccions. No faci vostè que els catalans perdin la confiança, Ara cap resposta que no sigui acordar la pregunta, aprovar la llei de consultes, i posar data al Referendum pot servir per mantenir la flama. La resposta formal del govern espanyol no la tenim, cert, tot i que en sabem quina serà la resposta. Treballar amb l’escenari per unes noves eleccions serà el pas inevitable al no previsible dels espanyols.
Vostè vol la màxima unitat de les forces parlamentaries per arribar a un referendum i treballar-hi per aconseguir-ho, és molt lloable. Nosaltres no volem cap fractura social, però els unionistes espanyols si, i cada dia que passa és rearmen amb nous “arguments”, que escampen arreu, ells poden, van un BMB que paguem nosaltres, i nosaltres tot just amb un Seat Panda.
Sr. President, com va dir el nostre President Francesc Macià; “El seny si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies”. Convocar, “cimeres” esta bé, és visualitza una certa unitat política, tot i que al govern espanyol li preocupa tant com les manifestacions i vagues generals que és puguin fer. Per tant o és prenen i s’adopten les mesures politiques adients o el desànim pot acabar fent forat. La majoria per fer-ho la teniu i l’acord èxplicit de Legislatura també.
De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble. Josep Armengou
RSS Feed
