El deliri espanyol pot arribar en breus dies al seu paroxisme més extraordinari mai vist. Franco va ser un demòcrata. Guernica no va ser bombardejada, és un invent del Times, Barcelona tampoc. La guerra civil va ser provocada per la República i els republicans. Afusellar al President Lluis Companys va ser un “acte democràtic”, l’holocaust no va existir i el franquisme ens ha dut i proporcionat el que tenim ara un estat “democràtic i de progrés”.
BARCELONA BOMBARDEJADA
Els apunts, com foragitar d’una escola una catedràtica per qüestions ideològiques, tractar als catalans de nazis quan hem estat nosaltres els exterminats aquí i als camps d’extermini nazis, de voler-nos espanyolitzar i de crear una nova pàtria a cop de lleis, formen part d’un estudi planificat. Els nazis adoptats per Franco acabada la segona guerra mundial van ser uns bons mestres. Una mentida repetida fins la sacietat és converteix en una veritat.
Deu ser per això que ara la “gran” “enciclopèdia de la bibliografia espanyola” i finançada pel govern espanyol, tracta Franco d’home dur, estricte i prou. Res és casual i quan el PP a dia d’avui encara no ha condemnat el franquisme i s’oposa a restituir l’honor i els bens dels assassinats del franquisme, és perquè l’estratègia senzillament te com objectiu canviar la historia.
Els primers en donar legitimitat al regim genocida franquista van ser els americans. Aquest miserable episodi de la nostra historia s’haurà de tractar algun dia, com també s’haurà de tractar a cada escú segons les seves actituds i fets. Els interessos del caire que siguin no han d’estar mai per sobre de les persones, els americans (els dirigents i lobbys) han gaudit d’aquesta mania massa sovint.
Els que han de ser els nostres aliats d’Europa avui perquè el poble català democràticament pugui exercir el dret al vot, són els mateixos que van decidir que els pobles de la Península no havien de ser alliberats del feixisme i d’una dictadura terrible que ja és visualitzava a l’any 1939. Els vencedors ens van abandonar i van permetre 40 anys ignominiosos, on l’assassinat, la tortura i el pillatge van quedar instituïts i legalitzats. La Europa democràtica, ha d’impedir la tergiversació de la historia i si l’estat espanyol pretén manipular-la s’ha d’impedir a qualsevol preu, Catalunya i els demòcrates ens ho mereixem.
Ara al segle XXI, amb una Europa que treballa des de els fonaments democràtics i de llibertat, no poden, no deuen deixar-nos altra cop sota la barbaria i els predemócrates. Ara els estats democràtics i els seus pobles ens han de fer costat, els catalans ens hem guanyat per historia i voluntat aquest dret. Torna ha ser hora de fer-los saber que som hi volem, i un altre 10.000 per la independència a Brussel·les potser seria oportú.
Per cert no m’he enalteix ni hem satisfà gens la situació predemocràtica de l’estat espanyol. Una transició basada amb la ruptura del regim franquista, hauria estat un bon inici per fomentar la reconciliació basada amb el reconeixement del fets bons i dolents de cada bàndol. Aquesta Espanya, la d’ara, continua sent la d’uns. Els catalans amb aquesta Espanya no hi tenim res ha fer, ni ara ni mai.