Radicalment en contra de que les dones portin el burca com distintiu de dona musulmana.
Ningú, que jo sàpiga, posa en dubta que som i vivim en un mon completament globalitzat i les injustícies i diferencies socials en formen part vulguem o no.
A aquestes alçades, els responsables del govern català i institucions varies, saben que una immigració, la del mon àrab, en concret del Marroc i sud-americans, ha estat orientada des de fa anys pels governs espanyols de torn, perquè s’assentin a Catalunya. És la estratègia dels espanyols, diluir culturalment i lingüísticament Catalunya sempre ha esta la seva obsessió i ho fan a partir de massives immigracions.
Ara però, volem endinsar-nos en un tema que ni és nou, ni és agradable, però vull donar el meu punt de vista i contraposar-lo al dels “progressistes de cap de setmana”, que sembla estan d’acord amb aquells que practiquen l’esclavisme camuflat i justifiquen les seves raons amb arguments de costum i de llibertat religiosa.
El tema que ens ocupa, és visualment esperpèntic, veure com una dona és foragitada de la vida social en vida, és si més no d’una injustícia social que cap país democràtic acceptaria pels seus. Fins i tot és tracta d’una vestiment lletxa i que fa por.
No entraré a qüestionar si en els seus països d’origen cometen injustícia o no, allà ells i elles. Si accepten aquestes costums com normals i cap moviment si oposa, per cert molt estrany, i tenen tot el dret i si ho han decidit encara més.
Ara be, i partint de la premissa de que ningú vol marxar de la seva terra si no és forçosament, l’arribada a Catalunya, i només ens referirem als musulmans o àrabs, com més agradi, no comporta en cap cas un traspàs immediat de les seves costums a casa nostra, tot i que ho pretenguin, ens hauria de ser al contrari, caldria que els nou vinguts coneixesin i acceptessin que són dins d’una nova realitat social.
Les nostres institucions catalanes, tot i que de moment sense competències amb immigració, han de fer tots els esforços perquè els nous vinguts visquin dignament i fins i tot puguin practicar les seves creences amb llibertat i dignitat. Si finalment s’integren i decideixen entomar Catalunya com la seva nova llar per sempre, nosaltres hem de posar-hi totes les facilitats.
Catalunya, sempre ha estat terra d’acollida, i els nouvinguts mai han rebut imposicions a l’hora d’integrar-se, fins i tot en tenim que després de més de 60 anys no ho han fet i viuen en perfecta harmonia amb la resta.
Que és el burca? Visualment no deixa de ser una “vestit” que provoca repulsa, incomunicació i secretisme. De fet, dona i “vestit” semblen més una garjola ambulant que surt de la presó per fer un tom que altra cosa. El burca, tanmateix se’ns ofereix com una part de l’obscurantisme més radical desenvolupat per la Inquisició, amb les seves caçaries i tortures.
Catalunya no pot, no ha de permetre cap tolerància amb el burca. Sabem si les dones el porten de bon grat? Sabem si del que és tracta és simplement d’una imposició arcaica i pretesament cultural?
Aquí cap dona va tapada si no és amb el seu consentiment. Nosaltres no podem consentir que les seves joves deixen d’anar a les escoles pel motiu de que els ha arribat el moment del burca. Aquí tenim les nostres lleis, imperfectes si és vol, però les que tothom practica i els nou vinguts també ho han de fer i si no hi estan d’acord, ja ho saben, en els seus països d’origen no tenen cap problema.
Malgrat tots els arguments, la realitat és que a Catalunya tothom va amb la cara descoberta, ens agrada i volem que així continuï. Modificar això seria tant absurd com demanar als països musulmans que obrin botigues amb carn de porc i amb alcohol. Impensable no, doncs això, aquí la cara descoberta, perquè vulguin o no els nous vinguts, no ho fan a un país musulmà, ho fan a Catalunya i insistim aquí tothom va amb la cara descoberta i ens agrada i molt.
Postdata. Coincidir amb propostes que venen d’opcions populistes i demagògiques, i que tenen un cert contingut ideològic, no hem preocupen gents, sobre tot si n’estic plenament convençut de que el que defenso és just. En aquest cas no comparteixo la decisió, legitima, del Parlament de rebutjar la prohibició del burca, tot i que la moció la presentes Ciutadans. Al respecte coincideixó totalment amb la Pilar Rahola.
Ningú pot fer de tú un esclau, si tu no penses com a esclau. Martin Luther King
Ningú, que jo sàpiga, posa en dubta que som i vivim en un mon completament globalitzat i les injustícies i diferencies socials en formen part vulguem o no.
A aquestes alçades, els responsables del govern català i institucions varies, saben que una immigració, la del mon àrab, en concret del Marroc i sud-americans, ha estat orientada des de fa anys pels governs espanyols de torn, perquè s’assentin a Catalunya. És la estratègia dels espanyols, diluir culturalment i lingüísticament Catalunya sempre ha esta la seva obsessió i ho fan a partir de massives immigracions.
Ara però, volem endinsar-nos en un tema que ni és nou, ni és agradable, però vull donar el meu punt de vista i contraposar-lo al dels “progressistes de cap de setmana”, que sembla estan d’acord amb aquells que practiquen l’esclavisme camuflat i justifiquen les seves raons amb arguments de costum i de llibertat religiosa.
El tema que ens ocupa, és visualment esperpèntic, veure com una dona és foragitada de la vida social en vida, és si més no d’una injustícia social que cap país democràtic acceptaria pels seus. Fins i tot és tracta d’una vestiment lletxa i que fa por.
No entraré a qüestionar si en els seus països d’origen cometen injustícia o no, allà ells i elles. Si accepten aquestes costums com normals i cap moviment si oposa, per cert molt estrany, i tenen tot el dret i si ho han decidit encara més.
Ara be, i partint de la premissa de que ningú vol marxar de la seva terra si no és forçosament, l’arribada a Catalunya, i només ens referirem als musulmans o àrabs, com més agradi, no comporta en cap cas un traspàs immediat de les seves costums a casa nostra, tot i que ho pretenguin, ens hauria de ser al contrari, caldria que els nou vinguts coneixesin i acceptessin que són dins d’una nova realitat social.
Les nostres institucions catalanes, tot i que de moment sense competències amb immigració, han de fer tots els esforços perquè els nous vinguts visquin dignament i fins i tot puguin practicar les seves creences amb llibertat i dignitat. Si finalment s’integren i decideixen entomar Catalunya com la seva nova llar per sempre, nosaltres hem de posar-hi totes les facilitats.
Catalunya, sempre ha estat terra d’acollida, i els nouvinguts mai han rebut imposicions a l’hora d’integrar-se, fins i tot en tenim que després de més de 60 anys no ho han fet i viuen en perfecta harmonia amb la resta.
Que és el burca? Visualment no deixa de ser una “vestit” que provoca repulsa, incomunicació i secretisme. De fet, dona i “vestit” semblen més una garjola ambulant que surt de la presó per fer un tom que altra cosa. El burca, tanmateix se’ns ofereix com una part de l’obscurantisme més radical desenvolupat per la Inquisició, amb les seves caçaries i tortures.
Catalunya no pot, no ha de permetre cap tolerància amb el burca. Sabem si les dones el porten de bon grat? Sabem si del que és tracta és simplement d’una imposició arcaica i pretesament cultural?
Aquí cap dona va tapada si no és amb el seu consentiment. Nosaltres no podem consentir que les seves joves deixen d’anar a les escoles pel motiu de que els ha arribat el moment del burca. Aquí tenim les nostres lleis, imperfectes si és vol, però les que tothom practica i els nou vinguts també ho han de fer i si no hi estan d’acord, ja ho saben, en els seus països d’origen no tenen cap problema.
Malgrat tots els arguments, la realitat és que a Catalunya tothom va amb la cara descoberta, ens agrada i volem que així continuï. Modificar això seria tant absurd com demanar als països musulmans que obrin botigues amb carn de porc i amb alcohol. Impensable no, doncs això, aquí la cara descoberta, perquè vulguin o no els nous vinguts, no ho fan a un país musulmà, ho fan a Catalunya i insistim aquí tothom va amb la cara descoberta i ens agrada i molt.
Postdata. Coincidir amb propostes que venen d’opcions populistes i demagògiques, i que tenen un cert contingut ideològic, no hem preocupen gents, sobre tot si n’estic plenament convençut de que el que defenso és just. En aquest cas no comparteixo la decisió, legitima, del Parlament de rebutjar la prohibició del burca, tot i que la moció la presentes Ciutadans. Al respecte coincideixó totalment amb la Pilar Rahola.
Ningú pot fer de tú un esclau, si tu no penses com a esclau. Martin Luther King
RSS Feed
