En termes generals els vencedors sempre han passat comptes. Els catalans som l’excepció tot i que des de el 2017 ho intentem fer.
Sense anar-nos mes enrere en el temps, acabada la primera guerra mundial, “la triple entesa”, (França, Rússia i Anglaterra). Alemanya iniciadora del conflicte, al 2010 va finiquitar el deute adquirit per la guerra del 1914. Amb això queda tot dit.
La segona guerra mundial va ser més expeditiva. Els aliats que no volien cap altra de mundial van passar comptes i a fe de deu que van ser contundents.
Alemanya esquarterada i com el Japó i Itàlia sense poder tenir un nou exèrcit, condemnats a mes a pagar el cost de la guerra. Nuremberg va ser la darrera fita on els comptes van tenir aires d’escarment on els màxims responsables de la guerra i l’holocaust van pagar amb condemnes de per vida.
Sembla que és llei de vida el guanyador de la partida o pren tot per dret de conquesta i el perdedor normalment triga anys a plantejar-ne un altra.
Això passa amb termes bèl·lics i també comercials. Sembla que el capitalisme com pilar de la societat actual sempre passa comptes i com no sempre vol cobrar.
Segur que Espanya i el seu Estat, tard o d’hora li arribarà el moment. Pel seu deutes desfermat i per una historia que no només no ha liquidat sinó que la mante com si fos part del futur que mai podrem, els catalans, modificar.
Espanya, el seu Estat, els borbons i tots els espanyols morts o vius d’arrel franquista han de passar comptes. Demanar perdó, restituir el robat i sobre tot reconèixer que els militars comandats per Franco i els seus aliats van cometre un com d’estat i crims de lesa humanitat. I fins que no és passin comptes Catalunya mai pot formar part de cap confederació d’arrel espanyola i castellana.
Amb la independència de Catalunya, segur que els comptes quedaran saldats. Seria bo que els altres pobles peninsulars ho entenguessin d’una vegada.
RSS Feed
