
Qui digui que la confiança i lleialtat avui imperen entre ER i JxCat, menteix i punt. Masses són les dades que confirmen un cert divorci, tant estratègic com personal. Un dels llocs on més es visualitzat és al Congres espanyol. Escoltar que diu Rufian o la Míriam ni a prou per adonar-se de que va tot plegat.
Amb els indults més del mateix. Tenim exiliats a Bèlgica i Suiza. Tenim una repressió d’alt nivell i sense por a no encertar-la creiem que Espanya i el seu Estat estan disposats a tot malgrat accions i discursos per que dubtem i abandonem la lluita.
La feina política de confrontació incansable amb Espanya i el seu Estat per uns es un no parar i pels altres un silenci ple de complicitats tant estrany com inexplicable
Hem de reconèixer que els de ER s’han esforçat molt, per constituir govern. 74 escons i el “52 % de vots a favor de la independència” feien complicat no acordar el Govern de coalició. I sobre tot saben que desprès del 78 i per primer cop des de la República espanyola ER podia, com així ha estat, tenir la Presidència
Som dels que creiem que la confiança i lleialtat s’ha de construir en tots i cada un dels escenaris politics i institucionals. Volem dir als Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, AMB, TMB. Si els interessos de partit suren pel damunt del procés, vol dir que el que menys importa és el procés i el seu objectiu.
De moment i amb tota la distribució amiga, feta per ocupar els llocs de dependència publica, ens adonem que les accions i propostes del President són per un costat autonòmiques i pel altre sense cap consistència organitzada, un clam per pactar amb el “Gobierno de España” el que sabem mai pactarà.
Com és pot construir un escenari de confiança i lleialtat, si no som capaços d’acordar l’estratègia. Com podem tenir els arguments adequats per negociar si llencem a la paperera de la historia el 9N i l’1 d’octubre.
Espanya i el seu Estat, segur rebran 140.000 milions d’euros per lluitar contra els efectes de la pandèmia i Catalunya rebrà el que ens vulguin donar. Cap capacitat per tenir el que de justícia ens pertoca i, encara en tenim a casa nostra que ens diuen que hem d’estimar España.
España i el seu Estat sap que ha de fer concessions per complir els mínims com un Estat de dret. Els indults en formen part. El problema és que ER ho veu com un bon camí i JxCat ja ens diu que així no. Tenim un problema i no és menor. Uns volen una autonomia amb el màxim de competències i altres volem una Catalunya lliure en forma de República i no compartir el projecte nomes vol dir que seiem junts i res més.