Tot i que sembla que la guerra freda instaurada pels interessos dels EEUU va acabar amb el President Gorbatxov, els EEUU han mantingut una pressió política i econòmica sobre Rússia, per tal d’evitar que la Unió Europea estableixi protocols comercials, socials i de bon veïnatge amb Rússia, com si estiguéssim als millors temps de la guerra freda.
Potser que si que a Rússia, els drets universals tenen mala peça al taler. Potser que els poders institucionals no tinguin els seus espais democràtics com cal. Però si parlem de Turquia, d’Espanya, de Polònia segur que tindríem greus problemes per saber qui incompleix més els estàndards democràtics.
La Unió Europea al 1999 aprova, d’acord resolució del parlament europeu l’euro com moneda única. Moneda que va suplir les dels 12 estats que en formaven part.
La Unió Europea des de el 2000 compra el petroli d’Irak amb euros. Alhora els EEUU es van comprometre a garantir la seguretat de la monarquia a l’Aràbia Saudita.
Quan els EEUU envaeixen amb la seva guerra il·legal, segons nacions unides, amb els seus aliats, Anglaterra i Espanya, la primera decisió que prenen els EEUU és la conversió del euro al dolar a totes les compres del petroli. Només el dolar permet comprar petroli.
Va ser el primer gran èxit dels EEUU, el petroli mundial només te de referència el dolar i només és pot comprar amb dòlars. El segon que Anglaterra hagi sortit de la UE. Calia debilitar la Unió Europea com un gran mercat i com un pol social, industrial i amb un futur que d’altres mai voldrien.
I ara volen aconseguir el tercer. Els EEUU veuen amb molt mals ulls que Rússia pugui abastir de gas i com no de petroli a la Unió Europea. De fet Rússia i Alemanya, que no la UE de moment, van pactar els subministra de gas sense passar pels Estats. El subministra és farà per un gasoducte marítim, directe de Rússia a Alemanya. Sembla que els EEUU afluixaran la seva posició si finalment Ucrainià també llepa gas.
El que és aterrador es, que en lloc de fer aproximacions d’entesa i col·laboració entre la UE i Rússia com veïns, sempre tenim els del altra cantó del Atlàntic que no paren de posar pedres i ben grosses per tal d’impedir-ho. Deu ser per justificar l’OTAN i tots els complexes defensius militars i armamentístics, que curiosament a qui més beneficien és als EEUU.
Esperem que la Merkel abans de retirar-se mantingui l’opció i per una vegada els EEUU no guanyin la partida. I com no, seria fantàstic que finalment la Unió Europea també s’afegís a l’acord.
RSS Feed
