Els Decrets de Nova Planta emesos al 1715 per Felip V van ser la continuïtat violenta repressiva, física i mentalment exercida per Castella per deixar clar que Castella i la seva futura Espanya eren els que tenien tot el poder.
De fet els borbons i castellans sempre ho han tingut clar; entre Portugal i Catalunya, sempre Catalunya per la seva posició geoestratègica a Europa i la Mediterrani en termes productius i sobre tot saben que des de el 1714 el poble català havia decidit viure com esclaus abans que morir en mans dels castellans.
Mai en van tenir prou amb el control del territori català a traves dels Governadors, exercit, i més tard la seva policia (Guardia civil i “policia nacional”). Amb això no en feien prou per executar la reconversió sempre tant desitjada pels castellans. Fer-nos castellans i ara espanyols.
Els temps moderns i uns nous estadis de comunicació, premsa i radio, desprès les televisions va suposar que els castellans espanyols s’empesquessin nous mètodes d’anorreament. Cens, llengua, historia, costums i ser catalans eren i continuen sent els objectius a liquidar.
I fem historia: Martinez Anido a Primo de Rivera, 1923, “Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España”. Queipo de Llano, 1936, “Transfomaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica i Barcelona en un inmenso solar”. Jose Antonio Gimenez Arnau, 1938, “Pero una advertencia. Ja se acabó esta conducta, se acabó la traición, porque nosotros prefeririamos ver estas tierras pulverizdas antes que verlas otra vez en contra de los sagrados destinos de España”. Leopoldo Calvo Sotelo, 1975, “Hay que fomentar la emigración de gente de habla castellana a Cataluña y Baleares para asi asegurar el mantenimiento español que comporta”. Felipe Gonzalez, 1984, “El terrorismo en el Pais Vasco es una cuestión de orden público, pero el peligro es el hecho diferencial catalán”. Jose Prat, 1984, “Los catalanes sólo son importants cuando hablan castellano”. Felipe V de borbón, 1715, “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano”. Manuel Fraga, 1968, “Cataluña fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil”. Franco, “catalán, judio y renegado. Pagaras los destrozos causados. Arriba escuadras a vencer en España empieza a amanecer”.
I aquest sentiment anticatalà avui, any 2021, el tenim present. Wert ministre d’educació, del PP, defensant la llei d’educació; “Pues si, està ley tiene el objetivo irrefutable d’españolizar a los niños y niñas de Cataluña”.
Fernández Diaz, ministro del PP, conversant amb el jutge amb excedència i director de l’oficina antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso; “Nos hemos cargado la sanidad publica de Cataluña”.
Contra la llengua catalana al Parlament Europeu. El PP, el PSOE, Ciutadans i ara Vox, i no una vegada tres.
I per acabar, només recordar que al 2017, la policia espanyola, uns dels seus pilar varen ser enviats a Catalunya, amb l’acord del PP, PSOE i Ciutadans amb el crit del “A POR ELLOS” Només ens cal afegir el silenci vergonyant dels pretesos progres d’esquerres i espanyols.
Avui el que ens defineix com catalans, està en un veritable retrocés. Desprès de la guerra a la península, la majoria dels nou vinguts a Catalunya no nomes s’integraven i aprenien la llengua, sinó que fins i tot agraïen que els catalans els tractessin com un mes.
Han calgut no gaire més de mig segle per reverir-ho tot. Els nou vinguts de la Península o de l’estranger han après la lliçó, són a España i amb el castellà en tenen prou i si algun català pretén dir-li on són la resposta ara és; ets un feixista, racista, de dretes i supremacista. De continuar així, no caldrà que ens espanyolitzen, finalment ens hauran fotut fora de Catalunya.
RSS Feed
