24 DE JUNY I DESCOMPTANT.
Del que tothom i sense excepció, n’està segur, és que desprès del dia 9 Novembre, vindrà el 10. A no ser que un forat negre se’ns empassi.
Exactament el que volem dir, és, que passi el que passi, s’haurà de gestionar. Si hem fet la consulta, el seu resultat, que fins i tot, potser que els del SI i SI no haguem guanyat, també. Si no l’hem feta per avatars espanyols, l’escenari serà explícitament un altre, que també s’haurà de gestionar, i com que també és poden donar dos escenaris, el legal i el de la confrontació, necessitem urgentment preparar-nos.
La consulta amb data 9 de Novembre, ja és un fet inamovible, i no perquè des de aquí no s’estigui disposat a moure fitxa, bàsicament és per el que diuen i practiquen “els demòcrates” del PP i el PSOE; els catalans no tenen dret a votar pel seu futur. Partir d’aquesta premissa, la del dia 9, a nosaltres no només ens està fent més forts cada dia que passa, sinó que Espanya té menys espai per negociar.
És obvi per tant, descartada per ells la negociació, que el govern espanyol tindrà dos recursos per fer trontollar la consulta, la legal, impugnant la nova llei de consultes i la física fent retirar les urnes per les forces de seguretat espanyoles. Tot i que de moment només parlen de legalitat.
La conclusió de tot plegat, és que també s’haurà de gestionar el dia 8 de Novembre, havent acceptat la legalitat espanyola, ho tirant pel dret i entrant directament a la confrontació pura i dura.
Actuar i encertar políticament el repte, serà gairebé tant important com el mateix resultat de la consulta. Ara mateix la defensa de que la consulta s’ha de fer de totes totes, és l’opció majoritària dins la societat catalana i com no pels partits politics signants del dret a decidir.
Executar l’acord fet per CiU, ERC, ICV i les CUP, dins la legalitat catalana, és el que toca? Han de ser els juristes els que determinin si la legalitat espanyola i la sotmesa de Catalunya ens permet actuar contra les decisions d’un govern espanyol?, tenint en compta que a dia d’avui Catalunya és una Comunitat Autònoma del regne d’Espanya, amb una Constitució referendada pels catalans i que determina que som espanyols i prou. El que diem, ho fem des de la més estricta legalitat.
No fer cas al govern espanyol, que representa constitucionalment la nació espanyola, ens fa xocar directament, i no només políticament, legalment amb el sistema polític que “tots plegats” varem acceptar l’any 1978.
Si mantenim la consulta, la posada de les urnes, voldrà dir que el President Mas haurà signat el Decret de convocatòria, i que haurem fet campanya per defensar les posicions varies. Aquest fet voldrà dir que l’opció política triada serà la de la confrontació i poden passar, al meu entendre, dues coses, al marge de que les forces unionistes no facin campanya per intentar des legitimar el resultat. La primera, que el SI i SI guanyi però que la participació no arribi al 50 % del cens electoral i la segona, que el SI i SI no guanyi. Tant un resultat com l’altre seria un desastre, i tot haver fet la consulta, la consulta en si no garanteix absolutament res i inevitablement hauríem de tornar a la casella de sortida.
Donat que no creiem que els partits que defensen la independència és retractessin dels seus postulats ideològics. La casella de sortida són 68 Diputats amb l’únic objectiu polític de Proclamar la Independència de Catalunya. Unes eleccions legals, democràtiques i pacifiques, és la via per evitar legalitats espanyoles i confrontacions.
No cal renunciar al 9 de Novembre, però el que no hauríem de fer, sobre tot ara que la majoria vol independència, és donar-los ni que fos un mínim argument que poguessin utilitzar internacionalment, i si no ens deixen fer la consulta, fem les eleccions i si s’escau, el mateix 9 de Novembre. Temps ni hauria. Fer-ho així ens permetria no gestionar una consulta, sinó el Parlament, un nou Parlament legal i legítim, que amb 68 Diputats o més, podrien proclamar la independència de Catalunya. Reagrupament independentista, ja ho va dir, i no pas ahir, haurà d’haver-hi un moment de trencament i com que s’ha de fer, fem-ho on Catalunya tingui més legitimitat democràtica i aquest lloc és al Parlament de Catalunya, desprès d’haver passat per les urnes i haver comptat els que volen independència o més del mateix.
Gestionar una consulta no referendaria, sense cap efecte jurídic, no és gestionable. El que fa senzillament és dir-los als politics que si, que la majoria vol independència. La resposta immediata, és convocar eleccions al Parlament, que de fet és a l’únic lloc on es pot proclamar la independència, és clar, si el resultat acompanya i aquesta ha de ser la gestió que de debò ens ha d’interessar.
RSS Feed
