19 DE JUNY I DESCOMPTANT.
Als que fa anys i panys que treballem i lluitem per fer de Catalunya un país i Estat lliure, els avatars dels contraris no ens hauria de fer ni fred ni calor. Tant mateix i donat que els contraris desenvolupen la seva acció política a Catalunya i ho fan per consolidar la pertinença de Catalunya a Espanya en som obligats ha desemmascarar-los contínuament.
Encetem avui un seguit d’escrits dedicats a les forces històriques, recents i futures que tenen com denominador comú defensar que Catalunya és d’Espanya i dels espanyols. El ventall polític és reduït, l’organitzatiu és prou ample com per pensar que, servidors, quintacolumnistes i botiflers en el futur seran recompensats pel seu Estat espanyol.
Avui li toca el torn al PSC, als socialistes catalans i als espanyols integrats als PSC però que els agradaria que fos al PSOE de Catalunya.
El PSC mai ha tingut cap més anima que la de construir una Espanya gran. Els matisos han estat l’eina que han emprat per embolicar la troca. 36 anys per fer de l’Estat espanyol un Estat federal amb majories absolutes per fer-ho, i res. Tot just ara s’ha "n’adonen" que han de construir un Estat espanyol federal.
El PSOE, no només va legitimar el resultat d’un cop d’Estat dirigit, sinó que van ser els responsables directes del cafè per tothom i d’aigualir Catalunya. Els socialistes espanyols, no només no van eliminar ministeris sense competències, sinó que varen torpedinar traspassos i finançaments justos. Mentrestant els socialistes a Madrid ens feien la punyeta, els d’aquí construïen els seus guetos i refermaven un poder institucional de la ma de Madrid. Impedir que el català fos llengua oficial a Europa i a l'Estat espanyol, és un dels seus majors èxits.
El partit socialista a Catalunya, i fins el naixement de Ciudadanos, ocupaven l’espai de l’ambigüitat catalanista barrejat amb la d’una Espanya color fúcsia. De fet mai van entrar dins del debat. El seu poder a Madrid evitava vel·leïtats de caire nacionalista i sumat a una dependència volguda i sibil·lina, contrastava amb els gripaus que assíduament els pretesos catalanistes és menjaven.
Els Raventós, els Obiols, els Serra, els Maragall, els Montilla, els Navarro i ara els Iceta, mai han dubtat ni qüestionat la pertinença de Catalunya a Espanya. Amb una descentralització administrativa i un autogovern controlat des de Madrid i el seu Congrés, sempre n’han tingut prou
La conjuminació de l’actitud dels espanyols cavernaris més la crisis capitalista, ha fet aflorar la realitat catalana. Una nació, i el sentiment patriòtic dels catalans, dien prou, davant la enèsima estratègia d’integració espanyola, fa que els catalans ens posem en marxa. Els únics que no diuen prou són els mateixos que han renunciat al seu republicanisme. Són els mateixos que avant posen la unitat d’Espanya pel damunt de la democràcia i de la llibertat. Franco ens en va oferir un bon tast.
L’Iceta cuiner de l’aparell del partit dels socialistes a Catalunya, ho ha dit clar, jo soc espanyol i contrari a la independència de Catalunya i combrego amb una consulta sempre que sigui legal i acordada. Si algú tenia dubtes del paper dels socialistes a Catalunya, avui s’han esvaït. El bloc de la copa de xampany és consolida i el front unionista espanyol a Catalunya cada dia és més evident.
Al nou i vell líder socialista, mai li ha preocupat el maltractament que rep Catalunya de Madrid. De fet, ell hi participa des de el moment que el PSOE vota conjuntament amb el PP per negar-nos als catalans el pa i la sal. Ell i els seus, i per això en Navarro i en Balmont li fan costat, s’estimen Espanya i la seva espanyolitat, el ser català és pura anècdota.
La maquina electoral buida de continguts programàtics i politics arriba a la seva fi. La maquina de fer cadires a institucions i empreses publiques ja no funciona i aquesta és la seva desgracia. Sense poder polític, no són res i el seu buidatge és reflexa amb la seva proposta federal, proposta que a dia d’avui ningú sap com és concreta, a part de la entelèquia de reformar la seva Constitució.
Ens volen tornar a entabanar Com quan la OTAN, com quan la LOAPA, com quan la LOCSE, com quan el darrer Estatut. Els socialistes espanyols, i ara ja ho podem afirmar, no són d’esquerres o de dretes, són espanyols i prou i l’Iceta ara mateix és l'encarregat per demostrar-ho. Per si algú encara no ho havia entès.
RSS Feed
