
22 DE JUNY I DESCOMPTANT.
Estem convençuts. Ho hem de dir amb claredat i fermesa: “No volem ser espanyols”, i deixar-nos d’estar de semàntica i del políticament correcte. Ens volen espanyols i nosaltres no ho volem ser, i ara, i és urgent, han de tenir clar que si ho som, és per estricte dret de conquesta, en cap cas per convenciment o per decisió dels catalans.
Els atacs de darrera fornada, ja no tenen cap contingut polític, són directament insults llençats des de l’oprobi i la misèria intel·lectual. Suportar diàriament les inventives per aprofundir en la catalanofòbia a Espanya, és desagradable i cansat. Els insults que rep el President Mas per no aplaudir el discurs espanyol, ens mostren la fauna de la caverna espanyola en tota la seva plenitud.
Hauríem de deixar-nos estar amb el que fan els espanyols. Tot i que i prenguem opinió i acció, en cap cas podrem modificar els seus plans.
La seva estratègia, ho hem dit per activa i per passiva, és utilitzar la legalitat democràtica per fer-nos desaparèixer com el que som, catalans. No tenim res a pelar si el que plantegem és una confrontació directe. Jugar amb les seves cartes marcades, és una derrota cantada. Per tant i és obvi, hem de fer el nostre camí.
La consulta, estratègicament és un encert polític i d’una potencia transversal, que ha fet possible ser on som. Manca el darrer pas per fer-la legal, la Llei de consultes no referendaries que s’ha d’aprovar abans de l’11 de Setembre de enguany.
Els darrers moviments d’Espanya, Felip VI, Congrés extraordinari al PSOE i PSC, nou discurs de certes patronals, admeten la consulta, tot i que amb uns altres paràmetres, obligaran als espanyols a moure fitxa, segur.
Cap fiabilitat ni que la “futura proposta” si arribes, fos la “hòstia”. Hem de tenir clar que tot el que se’ns proposi no serà res més que l’acceptació definitiva de l’espanyolitat i posar fi al nostre desmesurat “apetit insolidari” a canvi d’unes engrunes repartides i fiscalitzades des de Madrid.
Mai com ara. Els espanyols volen una victòria definitiva i busquen la confrontació a major gloria. Nosaltres a lo nostre, llei de consultes i si l’Estat espanyol la porta al TC, eleccions. El dia 9 de Novembre hem de votar SI o SI. Allargar l’agonia no serveix per res més que pel rearmament continu dels espanyols. Anem a per totes i si perdem serà per voluntat dels catalans, però hem d’acabar amb aquest mal viure i de no saber fins quan ho podrem aguantar.