D’acord, necessitem que l’estat de dret funcioni, i creure que és el tronc bàsic per l’equilibri social. Democràcia, lleis i justícia haurien d’imperar arreu. Un estat de dret és construeix amb normes i lleis, però bàsicament a d’existir la creença popular de que ha de ser universal. Un estat de dret de doble direcció. Un país que no té un estat de dret conformat i demostrat, mai serà un país on la democràcia suri i s’imposi.
A l’Estat espanyol, la majoria de politics admeten que cal deixar treballar la justícia i que som dins d’un estat de dret. En tenen necessitat. Els politics són els valedors del mateix estat de dret, negar-ne que a Espanya hi és, suposaria el seu fracàs com legisladors.
És podria admetre que si, que l’Estat espanyol és un “estat de dret”, forma part de la Unió Europea i la mateixa Unió ho avala. Ara bé, tenim uns fets que determinen toçudament que a l’Estat espanyol l’estat de dret, és si més no, d’una imparcialitat fora de tota dubta.
Aquets són uns quants fets. El difunt Botin tenia 2.000 ME als bancs de Suiza que no havien estat declarats a la Hisenda espanyola durant anys, una multa administrativa de 200 ME i una resolució judicial, creant juridisprudencia, doctrina Botin, en va ser el final. Botin no va pagar pena publica, ni mai és va indagar la procedència dels 2.000 ME, milions que podrien venir perfectament de blanqueig de capitals estrangers. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, reconeix públicament que ha tingut durant anys uns diners a Andorra i que mai havien tributat a la Hisenda espanyola, la banca andorrana BPA, comunica que eren 5 ME. Lleig per part del ex President. Jordi Pujol ha pagat la multa corresponent, però vet aquí que res a acabat. Ara la justícia arrel de denuncies varies de “manos limpias”, del PSOE, del PP i de la fiscalia espanyola, i d’una UDEF fan un totum revolutum amb tot el “clan Pujol” i els acusen i imputen gairebé de tot. Notables diferencies que potser tenen a veure que un era un espanyol de soca-rel com aquells del franquisme i l’altre un nacionalista català, ara amb derives independentistes. Curiós no?
El Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat a favor de Catalunya unes quants recursos, 11 per ser més exacte (Document de La Generalitat de Catalunya Departament de Presidència, La deslleialtat de l’Estat respecte de Catalunya – balanç de la situació). Hores d’ara sabem que l’Estat espanyol no n’ha complert cap. Amb un estat de dret això seria directament prevaricació i condemnable jurídicament.
La justícia espanyola, millor el jutge instructor, ja ha dictaminat que el PP tenia caixa B i que part de les obres del seu local central s’avien fet amb diner negre. La fiscalia espanyola de moment encara és hora que inici cap procés acusatori contra la direcció del PP. Això en un estat de dret seria inadmissible.
Del ministeri de l’interior i del d’hisenda surt un informe amb segell de la UDEF, policia d’investigació de delictes monetaris i en plena campanya electoral contra l’expresident Pujol i contra el President Mas que tenen diners a Liechtenstein i Suiza. Jordi Pujol mes tard reconeix que si que en te a Andorra, el President Mas, en lloc. El mal però ja està fet. Curiosament la justícia espanyola no defensa un servidor de l’Estat espanyol, deu ser per allò perifèric. L’alcalde de Barcelona Trias, ha passat pel mateix tràngol.
La fiscalia passa de part acusadora a part defensora de la infanta en la causa NOS. Un estat de dret no només no ho permetria, sinó que destituiria fulminantment al fiscal que s’ha n’ocupa i si ho fa reben ordres al seu cap directe.
A l’Estat espanyol, l’estat de dret, només és un subterfugi per amagar tot un seguit de malifetes institucionals. Un Estat de dret no pot premiar la corrupció ni la mala gestió, Bankia i les preferents en són un bon exemple, o las targetes de Caja Madrid. A Espanya l’estat de dret permet que els facinerosos, tractin als catalans de nazis, que practiquin la catalanofòbia i no actuar. Conclusió a Espanya, l’estat de dret ni hi és ni de moment s’ha l’espera.
La independència de Catalunya, ara, esdevé com la possibilitat clara de construir un estat de dret de debò, on qui la faci pagui, i on els impostos arribin i serveixin per consolidar i millorar la societat del benestar. Cal doncs, guanyar el 27 de Setembre, no fer-ho voldrà dir que continuarem dins d’un Estat on la justícia és reparteix de forma arbitraria. Treballem doncs per guanyar i deixar enrere el seu “estat de dret”.
RSS Feed
