Els corruptes espanyols del franquisme tenien clar que ha més de tenir-ho tot lligat, mai pagarien, ni per les seves atrocitats ni per la corrupció generalitzada que van instaurar guanyada la guerra. Els que van pactar la transició, sabent-ho, el que varen fer va ser senzillament girar el cap. Una transició que ni va fer net, ni va posar cap base per poder-ho fer. Acceptar la dictadura com a base legitima per fer una transició “modèlica”, va suposar assumir totes les misèries del regim, i el pitjor de tot, la corrupció de tot tipus com element normal de convivència.
La dictadura franquista, va instal·lar la petita corruptela, la mitjana i la gran. La corrupció és situava al carrer com “modus vivendi”, als despatxos per aconseguir favors i a les institucions del moment per fer créixer patrimonis varis.
El franquisme va poder mantenir-se en el poder durant 40 anys per la força de les armes i la corrupció. Una dualitat que va conformar el propi sistema dictatorial i el va fer viable.
No només són, segons diuen el 40.000 ME que cada any van des de l’Estat espanyol a paradisos fiscals, són les corrupteles menors generalitzades el que fan possible el grau de corrupció arreu d’Espanya. Ho hem vist a diverses eleccions on partits plens de corrupció no paguen pena electoral (País Valencia i el PP).
Ara, i per acabar-ho d’adobar, els espanyols culpables de tenir un Estat on la corrupció, creiem sistèmica i estructural, la utilitzen per combatre les dissidències politiques, hi ho fan des de la justícia, una justícia que de moment és qualsevol cosa menys justa i des de diaris i televisions.
Dèiem que a l’Estat espanyol estan instal·lades la gran corrupció, la mitjana i la casolana o petita. Ara ens referirem a la casolana, que de fet és la que reflexa l’estat anímic moral generalitzat dels ciutadans. “ Qui no ha dit mai quan li han preguntat amb IVA o sense i hem respòs, “sense IVA”. Qui no ha estat president d’una comunitat de veïns i s’ha embutxacat una comissió quan ha contractat una empresa per millorar la comunitat?, pocs o potser ningú. Qui no ha anat de compres hi ha regatejat el preu del producte pensant que abaratirà el producte, mai pensant que és el preu just per tal que el botiguer pugui complir amb els seus deures impositius i que pugui viure com ell?, pocs o potser ningú. Qui no ha comprat una vivenda i s’ha avingut a la rapinya del constructor que li ha imposat un pagament amb diner negre per fer l’operació, amb notaris i banquers pel mig? Pocs o gairebé ningú.
Aquesta realitat espanyola, que ve don ve, converteix en sistèmica la corrupció i només, diem només, podrem trencar aquesta dinàmica amb noves bases, nosaltres els catalans i ells els espanyols.
Catalunya ho podrà fer si es desempallega d’un Estat que de moment fa fora de la judicatura els jutges que pretenen fer justícia i premia als corruptes confessos o no amb llargs processos. D’un Estat on el seu govern i el seu partit el PP, que segons diu el Barcenas, comptable del PP, tenen molt a veure amb la corrupció, fet que els porta ha ser deslleials amb la seva pròpia Constitució, sense que ningú assumeixi responsabilitats.
Fer net de la nostra corrupció empeltada per l’espanyolisme, és una necessitat. Construir un futur diferent al que ens tenen reservat els espanyols, serà possible si ens el construïm nosaltres, i fer-ho depèn de que pugem decidir-ho tot a Catalunya. Cal però que el 27 de Setembre guanyem la independència.
RSS Feed
