
Segons el diari “ara” del 18 de Gener, Junqueras manifesta “obertament la desconfiança” als de CDC i per extensió al President Artur Mas. La seva crida dirigida als militants i quadres del partit, no té escletxes. ERC ha de tenir el seu discurs, en cap cas supeditat al de “CiU”. Sobre tot mana als seus consellers nacionals, “marcar de prop CiU i intentar que siguin els republicans els que portin el timó del procés sobiranista”.
ERC vol convertir el 27 de Setembre com la consulta definitiva. El President Mas creu que si la comunitat internacional demana validar el resultat amb un referendum, s’haurà de fer. Un desencontre que fer-lo públic no només no ajuda, sinó que visualitza uns acords més aviat precaris.
Per acabar d’arrodonir-ho, l’Oriol Junqueras vol fer net. De fet en Junqueras va més enllà que fins i tot la “gran justícia espanyola”. Junqueras ha sentenciat que l’Oriol Pujol és un corrupte i que li fa fàstic que persones amb càrrecs rellevants s’hagin lucrat. De moment l’Oriol Pujol només està imputat i tothom sap que vol dir això: “Que de moment no és culpable de res”.
Si ERC vol la independència de Catalunya, cosa que no dubtem, aquest no és el millor camí. Desconfiar ara del President Mas i de CDC, només pot tenir un objectiu; preparar el camí, per fer que les eleccions del 27 de Setembre siguin unes eleccions de partit.
Des de aquest bloc, farem tot el contrari, treballar per la Llista de País com l’única eina que pot guanyar a unionistes i espanyols.
ERC a les eleccions del 2012, ja van situar la desconfiança, amb l’argument de la corrupció, per tal que fracassés la proposta de CiU. Fins i tot van donar sense dir-ho validesa a l’informe apòcrif de la UDEF espanyola, avalat pels ministeris d’interior i d’hisenda, acusant al president Mas de corrupte. Aquest cop la desconfiança no estarà en el camp del President Mas, segur que caldrà buscar-la en altres indrets.