D’aquí al 27 de Setembre, els atacs al procés seran insuportables. De dins, de l’esquerra catalana i dels unionistes espanyols. De fet tota una estratègia global contra Catalunya i els catalans, és desfermarà aquests mesos, per fer trontollar el pacte.
ERC és a priori qui ho té més pelut per defensar-se com partit. Els socialistes a Catalunya, els de Iniciativa, els de la CUP i ara la previsible aparició com actors politics de “Podemos” avocaran ERC a resituar-se permanentment. Ho amb "l’esquerres ho amb la dreta" aquest serà el clam.
No se’ns escapa que la pressió que rebrà ERC serà d’ofec. L’objectiu trencar l’acord polític amb el President Mas i CiU.
Això però no serà el pitjor. Interessos de partit i rancúnies històriques, han malmès oportunitats varies per impedir estrategies recolzades amb la corrupció i posicions ideològiques no coincidents. ERC podia haver ajudat a CDC en la seva refundació. No fer-ho ara quan encara ja temps, pot arribar ha ser la seva perdició, sobre tot quan ERC sap que sense CDC l’objectiu de la independència, és a dia d’avui una quimera.
ERC ha pretès ser la columna vertebral del procés. Calia fer-se valer. El de menys el procés. Fer costat lleialment a CDC i al President Mas, no formava part de la seva estratègia, d’aquí el rebuig de ERC a fer una llista unitària a les eleccions europees amb CDC, que hagués estat la fi d’una federació o d’un personatge que en lloc de sumar resta, i que ara té més inconvenients que avantatges. El rebuig a la proposta del President Mas al 2012 per formar part del Govern, no ha fet res més que erosionar a CDC i al president Mas. Tot plegat per arribar ara on havíem d’haver estat fa dos anys.
8 mesos és el temps per redreçar tots els errors que s’han comés hi ha de ser possible des de la base patriòtica que només ens ensortirem amb la unitat transversal dels catalans. Cal insistir que la independència no vindrà de la ma de ERC i la CUP, com tampoc de CDC. Si ho aconseguim serà perquè també hem aconseguit que CDC, ERC, la CUP i possiblement UDC, deixen de banda les diferencies ideològiques i avant posen els interessos de Catalunya al capdavant dels de partit.
ERC pot aconseguir que percepcions i apreciacions respecte la nova CDC girin com un mitjó. Cosa que pot ajudar i molt a crear climes d’unitat i de treball impensables. CDC ja no és la dreta equiparable al PP, ara ja no és ni aquella dreta. Les diferencies amb la dreta espanyola, ara ja són ideològiques, de tarannà i democràtiques. Ningú discuteix que CDC pugui tenir casos de corrupció, gairebé com tothom, però ningú a aquestes alçades pot negar que Espanya utilitza políticament i de forma desvergonyida la corrupció per trencar CDC, per acabar amb el President Mas i de retruc amb el procés.
CDC ha de fer net, i tot indica que estan per la feina. CDC ha de demostrar que tota la seva acció política ha de ser transparent i el recolzament al Govern s’ha de sustentar amb criteris d’eficiència, de consolidació del benestar social i per suposat eliminar del calendari les retallades i ERC ha d’ajudar a fer-ho possible. Destacar la desconfiança, fer seguidisme de l’estratègia espanyola i ser receptiu a les critiques de les esquerres de tot tipus per desgastar CDC i al President no és el millor camí per arribar forts al 27 de Setembre.
Les enquestes donen la majoria absoluta entre CiU, ERC i la CUP, però amb el resultat no ni ha prou. Després del 27 caldrà fer un Govern, caldrà implementar el full de ruta, caldrà que Europa tingui clar que és la majoria de catalans els que volen la independència. És obvi per tant, que si aquets 8 mesos no s’aprofiten per donar la imatge clara que la unitat és possible, podríem ven be prendre mal i no poc.