Si el dia 1 d’Octubre els catalans anem a votar, i votem, perquè com sempre les urnes són a lloc, les paperetes i sobres també, més els membres de les meses que vetllaran escrupolosament de la votació, i malgrat guanyi el Si o el No, Catalunya definitivament, s’haurà donat el darrer bany de legitimitat, dient al mon sencer que som subjecte polític.
Altra cosa serà que passarà amb el govern del PP, el seu Estat i la seva colla de corifeus, si votem. El seu daltabaix està garantit. L’Estat espanyol que ja fa estona que està en “franca” descomposició, no farà res més que visualitzar-la creant espais de conflictivitat socials i politics amb resultats i objectius incerts.
Pablo Iglesias, malgrat posicions fraternals i distants, és i amb molt dels pocs que l’encerta. Votem o no, res serà igual. Volem dir que ni el moviment sobiranista independentista desapareixerà, ni la lluita per les llibertats bàsiques que semblen avui en perill. Confluència de demòcrates. Confluència per lluitar pels drets universals. Confluència per respectar el dret a decidir dels pobles. Després del dia 1, si hem votat l’escenari només pot ser el del diàleg. Amb el PP i Ciutadans segur que no. Dubtes i cada dia menys per fer-ho amb els del PSOE.
Si el PP, els seu govern, el seu Estat i les clavegueres s’alcen victoriosos i aconsegueixen que les urnes, paperetes, collegis, meses no hi siguin el dia 1 d’Octubre, tampoc res serà igual. Qui pretengui continuar dins del autonomisme i la legalitat espanyola, hagen defensat la independència, serà rebutjat immediatament de qualsevol suport popular. Altra cosa seria que guanyes el No.
Votar o no fer-ho aquesta és la qüestió. Si votem, som subjecte polític per sempre més. Fins i tot per alguns el de menys seria qui guanya. El concepte d’Espanya pels unionistes és bàsicament material. La seva espanyolitat és de butxaca i quan diuen que els catalans som uns mantinguts, certifiquen el contrari. Ningú vol mantenir vividors, ganduls i delinqüents. Els grans poders espanyols saben que sense Catalunya Espanya s’ha de reinventar i tot apunta que a la baixa.
Si no votem per impediments variats provinents d’Espanya, el mateix dia, la Presidenta del Parlament Forcadell, hauria de convocar un Ple extraordinari pel dia 2 amb un únic punt del dia: anàlisis de la situació política i resolucions.
No en tindrem prou denunciant les accions il·legals del Govern i justícia espanyola. No en tindrem prou denunciant, a una justícia que no és imparcial, de la persecució política i manca de drets fonamentals. No en tindrem prou reflexionant des de les opcions politiques partidistes que hem de fer. No en tindrem prou instant al dret o instancies internacionals per esperar comprensions i fins i tot ajuts simbòlics. Cap reacció si abans no hem reaccionat. Si abans no hem fet el pas. Si abans i de forma unitària no assumim definitivament que no hi tenim res a fer.
Davant l’atac ferotge i antidemocràtic d’un Estat que mai dubtarà per utilitzar la seva “legalitat” per anul·lar els drets basics, l’única resposta legitima legal i democràtica, és Proclamar des de el Parlament de Catalunya la independència de Catalunya.
Com va dir Oriol Junqueras (hemeroteca dixit), “doneu-me 68 Diputats i proclamaré la independència”. Ara en tenim 72. Si ens han d’inhabilitar. Si ens han de dur a la presó. Si ens han de multar. En definitiva si ens volen condemnar per Independentistes i patriotes que ho facin per el motiu més sublim que un pot fer, per Catalunya.
RSS Feed
