Reagrupament que pretenia ser l’alternativa transversal (Assemblea de catalans per la independència) per denunciar, sensibilitzar i explicar que l’única forma per tenir la República catalana era amb una Declaració unilateral des de el Parlament, va fracassar estrepitosament amb la seva conversió com força política.
No entendre que ER, ahir CDC, avui Junts i en menor mesura els il·luminats cupaires, mai voldran cap més competència organitzada que posi en perill el seu estatus, és no entendre que les maquines internes de partit son quelcom més que una proposta política.
Reagrupament va ser la quarta llista del moment. El que no sabien els reagrupats és que de sobte apareixeria una nova llista, gairebé amb els mateixos propòsits, Solidaritat catalana amb l’afegitó “per la independència”. Laporta per Barcelona, Hèctor Lopez per Tarragona, Toni Strubell per Girona i Francesc Xavier per Lleida. Era la cinquena llista. Només traurien representació a Barcelona amb el Jan, Tena i Oriol Bertran com diputats. Reagrupament na va aconseguir cap diputat i va entrar en un procés disgregador fins que Junts pel Si és convertia amb la proposta que definitivament eliminava de l’equació qualsevol opció organitzada i política al marge de CDC i ER. Junts pel Si, de recorregut curt, gracies a ER i CUP a les properes eleccions va deixar d’existir.
CDC i ER no van patir la divisió i els seus resultats electorals van ser com gairebé sempre.
La ANC, que va néixer per substituir Reagrupament, i com eina per mobilitzar de forma apartidista, el que ni CDC, ni ER, ni la CUP podrien fer mai, però amb un control indisimulat dels partits de sempre, pretén construir una quarta llista electoral. Diuen pro independència.
El debat, creiem interessat i dirigit per deixar la ANC sense cap sentit mobilitzador i qüestionant des de dins i fora la quarta llista, no és per si faran ombra als partits de sempre. És si aquesta quarta llista, pogués convertir-se amb l’aixopluc dels abstencionistes de les dues darreres eleccions.
Un debat que ja ha deixat clar que els dos bàndols a la ANC, no tenen una confrontació ideològica ni de projecte, és de llista i prou.
Objectiu; desgastar, dividir i convertir-la amb la llista perdedora. Que ningú ho dubti, ells, ER + Junts + CUP, que han tingut 74 diputats i un 52 % de vots, no només no han implementat la proclamada República catalana, sinó que han tornat al vell autonomisme i peix al cove.
Ells, que no fan cap altra proposta que no sigui negociar minúcies, sense denunciar la precarietat pressupostaria. Ells que per cobrir necessitat socials ens han bombardejat amb impostos autonòmics, ens faran altra cop la millor campanya pro independència de la vida, i mentrestant aniran pactant amb els nostres botxins del 155 amb la pretensió de fer-nos creure que ara si, reformarem l’Estat espanyol i pactarem un Referèndum i sobre tot que mai més ens reprimiran policialment, judicialment i econòmicament.
El que és segur és que no necessitem ni dos ni tres ni quatre ni cinc llistes. El que necessitem és una proposta, una estratègia i un lideratge per la independència, i entre els que només volen practicar el qui dia passa any empeny, i els que treballen per mantenir-se al poder autonomista, potser el millor partit, tot i que els espanyols quedin primers, serà l’abstencionista.
I que consti, el MHP Puigdemont, capaç de convocar més de dues-centes mil persones a Perpinyà, que podria ser el revulsiu, se li està acabant el temps, donat que les confrontacions judicials a la UE donen pel que donen i per proclamar o implementar la independència, diriem que no serveix.
RSS Feed
