
La peça a caçar i abatre no és només la figura del MHP Carles Puigdemont, ja fa estona que la del MHP Quim Torra, te el mateix preu. L’un perquè diu i representa la llibertat i la defensa dels interessos de Catalunya al mon. L’altre perquè defensa des de la institució del Govern i al Parlament, tots i cada un dels fonaments de la democràcia. Dret d’opinió, dret de manifestació, dret a autodeterminar-nos, dret a defensar-nos com un poble, dret a decidir com ho fa qualsevol Nació. Dret a ser lliures de règims que només volen espoliar-nos i anorrear-nos.
Dues peces clau per mantenir la lluita i tot el que se’n deriva de l’1 d’octubre. Dues peces que molesten als unionistes i tambe als pretesament d’esquerres i progressistes.
Podran dir el que vulguin, però el posicionament públic de Puigdemont i Torra és inequívoc: Diàleg, negociació i pacte amb el Govern espanyol i el seu Estat. La confrontació al carrer, a les nostres institucions, això si, democràticament i pacíficament.
Hores d’ara pocs posen amb dubta que la repressió, judicial i policial, vinguda després de l’1 d’octubre ha tingut i té l’objectiu d’escapçar el procés, i malgrat aquesta i la “divisió” partidista els independentistes hem guanyat tots els reptes electorals.
Renunciar al 1 d’octubre i la resposta patriòtica per defensar les urnes, només és pot fer des de el vassallatge i la submissió. Mentrestant uns ha decidit triar el camí de l’obediència a la legalitat espanyola, d’altres han intentant situar la lluita defensant drets, malgrat el poc marge que Espanya i el seu Estat, que diuen, és una “democràcia i un estat de dret” ens ha permès.
Agenollar-se mai és sinònim de cap solució entre iguals. No insistirem, però no serem ni els primers ni els últims en dir-ho, quan la llei és injusta cal combatre-la, quan l’Estat és antidemocràtic cal combatre’l i quan és té el convenciment de que com a poble tenim drets, cal defensar-los fins on calgui. Conceptes que només és poden defensar des de la dignitat i la raó, la resta vassallatge i submissió.