ER ja fa estona que ha definint la seva estratègia. Obeir. Aprofitar les encletxes que la llei i l’Estat espanyol permet. Diàleg amb l’executiu espanyol, i eixamplar la base independentista, la seva.
Volen ser pal de paller i hegemònics. Avui a Catalunya, demà no sabem si a la resta de la península, per allò de la “C”.
La obediència l’han executat sense posar-se vermells. Ho van fer no respectant el pacte entre JxCat i ER obeint al Llarena i no investint al MHP Carles Puigdemont. Ho van fer retirant els drets dels diputats empresonats i exili. Ho han fet retirant l’acta de diputat al MHP Quim Torra.
I si, qui ha claudicat qui ha obeït és, ER encapçalada pel President del Parlament Roger Torrent recolzat pels socialistes podemites i ciutadans.
Finament i com gota malaia, ER ha provocat per trencar la unitat impostada que ara tenim. Millor que sigui JxCat qui trenqui, i fins dilluns 3 de gener, JxCat ha encaixat força be, malgrat deslleialtats, com la negociació per investir al Pedro Sánchez, obviant que estan governant amb JxCat a Catalunya.
ER confirma que d’unitat estratègica res de res i d’acció menys. Els de les CUP ni hi són ni se’ls espera. Ens queda saber que farà l’entorn del MHP Carles Puigdemont (JxCat, PDeCAT, La Crida, Consell per la República). Confirmar avui que Pere Aragonès és la seva proposta electoral, confirma que ER no vol unitat. Exactament com quan les eleccions del 21 D, a eurodiputats, municipals i espanyoles.
El MHP Quim Torra i desprès d’explicar-nos que fins aquí de deslleialtat i desconfiança, comunica, si les clavegueres de l’Estat no ho impedeix, que tindrem pressupostos autonòmics i eleccions.
No hi donem més voltes. ER vol ser pal de paller, hegemònics i els que liderin durant no se sap quant anys un procés interminable. Els hi és igual l’1 d’octubre del 2017, els hi és igual la repressió i persecució d’Espanya i el seu Estat. Els hi és igual la pèrdua drets civils i politics i d’un poder cada dia més desbocat de la judicatura espanyola. Els hi és igual si l’espoli econòmic i cultural de Catalunya continua sense aturador. Els hi és igual si a les properes eleccions Catalunya perd la possibilitat de mantenir un Govern i Parlament netament pro independència.
Per aquestes eleccions l’escenari serà endimoniat pels votants patriotes, pro independència, independentistes processistes i sobiranistes. Guanyar-les i perquè serà el quid de la qüestió. Ahir és cantava que; “sense convergència no hi haurà independència”, Avui ja podem dir que no cal insistir amb la unitat partidista. ER no la volgut mai, les CUP tampoc. Ara el que cal és la unitat del poble i el seu referent i l’únic que pot orquestrar-la és el MHP Carles Puigdemont.
Sense por, sense acritud, amb molta informació, però amb contundència, serà una campanya per guanyar altra cop Govern Parlament, i donat que ER i CUP no volen unitat, és segur que tindrem tres propostes coma mínim per la independència, però reproduir el que hem patit els darrers dos anys, no és de rebut. Per tant i pels defensors de Catalunya dels seus drets i del seu futur, només una força hauria de ser la guanyadora amb 68 diputats, o l’entorn del MHP Carles Puigdemont, o ER, o les CUP.
RSS Feed
