Prendrem dues ciutats com referents per intentar explicar el que volem explicar, Barcelona i Badalona, i començarem per Badalona.
Badalona tot i que no forma part del cinturo roig del Baix Llobregat, podem afirmar que si que en forma part indirectament en tant que ciutat dormitori i alhora bastió d’una ma d’obra poc qualificada pels polígons industrials del Baix i concretament de la Zona Franca de Barcelona.
En Xavier Garcia Albiol, Alcalde actual, i torna. És el proposat pel PP a Catalunya, no de Catalunya. Ell és de dretes i del PP espanyol. Res ha dir. El que ja és més estrany, és que una ciutat com Badalona, on la classe treballadora és majoritària, el votin i el facin alcalde. Fins i tot una darrera enquesta del Periòdic li dona “majoria absoluta”. Dit això, hem observat que la campanya de l’Albiol conjuga com sempre les necessitats de la gent i les seves pròpies misèries. Pel que és veu de moment de forma prou rendible. Com ho fa és potser el més paradoxal. Primer amagant les sigles del seu corrupte partit, el PP i segon traslladant als immigrants, si als de fora, legals o no, que són, sense dir-ho, part de la seva crisis casolana i d’una “ciutat incívica i bruta” que cal netejar. Lema de la seva campanya, “netegem Badalona”
Garcia Albiol, sembla que no te contrincants. A nosaltres se’ns acudiria llençar tota la cavalleria tocant la corrupció del seu partit i no només no és fa, sinó que sembla que ell no hi te res a veure. Encara però ho fa millor, obvia el terreny sobiranista i és limita al tema de la gestió. Res a veure amb la corrupció, neutral amb el procés i sabedor de les misèries humanes, col·locador de certes responsabilitats als nous vinguts. De traca i mocador. Mentrestant, ERC, CiU i la CUP lluitant per un regidor més, patètic.
Barcelona cap i casal de Catalunya, pot esdevenir la xalupa del destructor. Unionistes i dependentistes, han unit forces i això ja és altra cosa. Tothom sap que el PP no hi pinta res. Els socialistes amb la seva deriva “pseudosobiraespanyola”, tampoc. A Barcelona ens volen fer creure que la cosa va de dos i qui guanyi dels dos serà el proer Batlle. Xavier Trias per CiU i l’Ada Colau per ICV. Pel mig l’alcaldable d’ERC, Alfred Bosch, intenta surar hi ho fa de forma tant maldestra, atacant CiU per la indefinició d’Unió, com si l’enemic fos en Tries. No sabem, si saben el que fan, però tot apunta que desgasten Tries i això afavoreix la Colau d’Iniciativa, operació espanyola per trencar el procés. De fet tot i que la neguen si que existeix una unitat d’acció per evitar que Barcelona sigui el camarot de proa cap a la llibertat de Catalunya.
Els de la CUP per les enquestes com els de Reagrupament i SI, no entraran. El PP amb una petita davallada i la possible entrada de Ciutadans, tancarien un cercle de fragmentació, que segur afectarà al procés.
És més que provable que l’Alcalde Xavier Trias guanyi amb vots i nombro de regidors. També però, és provable que la suma de CiU, ERC, més la CUP i Reagrupament SI, si entren, no sumin els 21 regidors necessaris per la majoria i per fer costat al procés sense matisos.
Alguns haurien de valorar que és més important tenir unes cadires de regidor inservibles al procés ho fer un gran acte patriòtic i demanar el vot al que té possibilitats de guanyar.
Per acabar, no entenem que ERC i d’altres no facin valer el mateix discurs de l’Ada Colao i Podemos per atacar-los, denunciar-los i desemmascarar-los. Ella és la casta en tant que representa ICV i el més destacable, han estat ells, els d’ICV, i durant molts anys, la crossa dels socialistes a Barcelona i cooresponsables de la ciutat que ara tenim. Senzill no. Només cal estudiar quines van ser les competències municipals de ICV durant els mandats que van ser govern i van exercir part del poder municipal.
Ells ho saben, sense Barcelona el procés quedarà ben tocat. Sembla que nosaltres no.
RSS Feed
