La Junta electoral central, a Madrid, va sentenciar que l’estelada era una bandera de part i que no devia estar penjada als edificis públics. Nosaltres afirmem que la espanyola franquista i borbònica també ho és de part. No deixar-nos, prohibir-nos l’acció democràtica de votar per decidir si volem ser hi ho estar en un Estat monàrquic o república, ho diu tot.
Ens han venut que som dins d’una monarquia constitucional perquè així el poble espanyol ho va decidir majoritàriament al 78. Fals ho van decidir les elits politiques del moment, els franquistes i sobre tot dues institucions que vetllaven per una transició adequada als seus interessos, el poder judicial i l’exèrcit. Dos institucions que sense cap tipus de regeneració encarnaven les essències més pures del franquisme i falangisme.
Veure com sindicats i partits no generals manifesten la seva vida política o sindical sense la roja i gualda, és absolutament normal. Per aquets la roja i gualda mai ha estat el seu símbol de país. Són els grans partits espanyol, i unes marques blanques minoritàries, els únics que la defensen, la llueixen i la veneren. Els del PP i els del PSOE.
Els del PP hereus del franquisme i falangisme, van aconseguir el que al 39 és va fer amb una guerra civil. El seu símbol, el de la pàtria espanyola, el de la “una gran i lliure”, aquest cop quedava garantit per un pacte que amb el temps s’ha descobert que és paper mullat. Avui, ni tenim un Estat plurinacional, ni les nacionalitats històriques, tenen garantit els seus drets.
Els espanyols del PP i PSOE, que amb la seva nació espanyola en tenen prou, ens han mostrat amb la guerra de banderes, que les seves diferencies nacionalistes, només les tenen quan te a veure amb Catalunya.
Que els del PP, que venen don venen i són el que són, siguin amb el “Valle de los caidos” i la “Fundación Francisco Franco” els vigilants de la roja i gualda i que de forma predominant estigui onejant en tots els edificis públics de l’estat, no ens sorprèn. El que si, vaja ara ja no, ens deixen bocabadats són els que ja no practiquen ni el socialisme internacional, ni el republicanisme que són en definitiva les arrels ideològiques més importants del ser o no ser.
El PSOE, no només ha abdicat de la República i la seva senyera tricolor, sinò que s’ha fet seva una bandera tacada de sang. Una bandera que representa el franquisme, la monarquia borbònica i la corrupció estructural més gran de la historia des de que Espanya és Estat.
Els catalans, si més no hem entès que l’estelada, ara, és sinònim de canvi de trencament i de futur. Deu ser per això que Espanya i els seus espanyols que no poden ser altra cosa, han desfermat la persecució d’aquest símbol, l’estelada. Sobre tot perquè és sinònim de llibertat i això sempre els hi ha fet por.