La Colau i la Forcades. L’una assalariada del diner públic a través d’una “ONG” observatori DESC i l’altra assalariada per obra i gracia de Franco i el seu acord, vigent a dia d’avui, amb el Vaticà.
Dues figures femenines, que hores d’ara marquen la diferencia. L’una d’un verb fàcil i voluptuós, la Colau. Tant incisiva com llesta. Tot i mentir-nos, ha trobat el moment adient per fer el salt a la política i la plaça de Barcelona, a més de ser la més immediata, és cabdal pel procés. Ada Colau és la representant a Barcelona d’Iniciativa Catalunya Verds que presideix el filo comunista Joan Herrera. El seu cercle és tanca amb Podemos de Pablo Iglesies, amb qui s’hi identifica plenament.
La Forcades, és llicenciada en medicina i màster en la teoria teològica de la religió protestant i catòlica. Va iniciar-se a l'Esglesia amb els seus vots benedictins i actualment resideix a Montserrat on és dedica a escriure. Comparteix amb l’Arcadi Oliveras la plataforma política, “procés constituent de Catalunya”.
El més sorprenent de les dues dones, és que no fan fàstic, una a l’esquerra en general, tot i que hagin format part de la casta, i l’altra en coa lligar-se amb organitzacions contraries al dret d’autodeterminació que diuen i volen defensar.
Tot plegat és ben estrany. Sobre tot quan el que fan les dues és torpedinar a tort i adret el baluard més important que tenim per la independència de Catalunya, CDC i al President Mas. L'argument, ser de dretes i uns "corruptes". El primer argument no s'aguanta doncs a dia d'avui CiU és la força més votada, cosa que equival a que la majoria dels catalans som de dretes. El segón, és tot un desproposit, sobre tot pels informes apocrifs i mentides que el govern i estat espanyol, amb l'ajut dels seus mitjans, llençen dia si i altra també sobre CDC i especialment contra el President Mas.
Sabem que CDC i CiU l’han errat forces vegades. També ERC amb els seus tripartits. Ara però, també sabem que tenim un Govern i un President que lideren el procés, que han estat capaços d’enfrontar-se al govern espanyol i les seves institucions com ningú i també sabem que sense CDC, en Jordi Turull, Josep Rull, Agustí Colomines i el President Mas, la independència de Catalunya no la veurem ni amb el telescopi del Hubble.
Una diu que no pensa en el 27. No ens la creiem i de motius en tenim. L’altra, benedictina ella pensa deixar els hàbits i anar a la “guerra política” per una plaça al Parlament. Deu ser perquè està beneïda i proposada per guiar-nos cap el cel, suntuari per una Catalunya excelsa. Que CDC no li faci el pes i fins i tot fàstic, tot i que ella hauria de practicar el perdo celestial, ho podem arribar ha entendre, per allò de Grifols i les farmacèutiques. Que ERC, la “esquerra” tampoc li faci la torna, ja comença ha ser més preocupant, sobre tot perquè en lo relatiu a lo social poques diferencies tenen. Però si el que volen és puresa, la tenen i a més patriòtica, amb la CUP. Gairebé verges i amb un discurs que ni Lenin ni Proust els envejarien. De fet tenen tot el ventall polític on triar, i ves per on que no, el que volen és ser com la Colau, primer ella, desprès ella i finalment ella.
Dues dones extraordinàries per les seves capacitats i tant malaguanyats a l’hora. Potser l’una hauria de continuar la tasca que mai ha acabat al front de la PAH i l’altra retrobar-se amb el creador per guiar-nos per un mon millor i deixar en pau als que s’han guanyat el dret a liderar el procés.
RSS Feed
