La primera intervenció del flamant president de la ANC, ho deixa tot clar. “El debat de la llista unitària o de país, està tancat per la ANC”. Grotesc i esperpèntic. Aquest individu, ja ha decidit que el que volen i opinen les bases de l’Assemblea no compta. Són els vells tics de com s’ha de funcionar orgànicament. Qui decideix i qui mana és la direcció, que per això els han triat.
Ara, en Jordi Sánchez d’arrels comunistes i d’una internacionalitat proletària a prova de bombes, ens va desgranant poc a poc el que pensa fer i el que pot fer la ANC. Res d’unitat, no ens cal per la independència, ens ve ha dir. Tampoc calen mobilitzacions, ara el que toca, sona a Pujolisme, és eixamplar la base social a favor de la sobirania. Això si, sempre situant la qüestió social a prop de l’objectiu, doncs sinó tant s’ha val. Per acabar de arrodonir-ho aquest personatge rebla el clau, el moviment de Podemos i el de Guanyem Barcelona de l’Ada Colau, ens diu que com moviments democràtics és podran sumar al procés i d’això és tracta. INCREIBLE. Potser també pensa amb els de Ciutadans.
Ahir 16 de Maig, no només els espanyols, unionistes, federalistes i terceres vies, van respirar alleugeradament, també ho van fer els de ERC i la CUP. Les qüestions socials i un convenciment poc actiu i combatent seran la nova línea de la ANC. El paper polític, com no pot ser d’altra forma pels partits. La pressió social a favor del procés, no cal.
Segur que no sabre explicar-ho com caldria, però intentar-ho és el meu deure. Quan un Estat i una nació, España, que porta més de 300 anys intentant anorrear-nos i amb un espoli constatable, i quant ara i desprès de 38 anys d’una democràcia de molt baixa qualitat democràtica, pretenen espanyolitzar-nos definitivament, l’únic remei per combatreu i sortir-nos guanyadors és la unitat del poble, mai la d’un partit, i no treballar per aconseguir-ho, senzillament és traïció.
La ANC, aquest cop, exactament com quan NO és va posar al costat de la proposta del President Mas, que era la de la ANC, la va esguerrar, ara també ho ha fet, amb reglament inclòs, no donant la presidència a la persona més votada pel conjunt dels associats.
Ho sabem. Sabem com i de quina forma els professionals de la política s’ho maneguen per controlar opinions i estructures de poder. També sabem quins són els majors especialistes en aquets afers. Els moviments d’arrel proletària estigmatitzats per la seva manca i nivell intel·lectual, esdevenen un apetitós plat per aquells manipuladors de mena que venen fum amb el clar objectiu, o de servir als amos, o d’aconseguir la seva cadira publica el màxim de temps.
Un inici el de Jordi Sánchez, que no augura bones noves, més aviat una defunció d’una organització que havia de permetre que els catalans fóssim els guanyadors de la darrera partida amb España.
RSS Feed
