“Aquí el més tonto fa cercles amb un canut. El més llest persevera sempre per ser-ho, el preu ha pagar sempre és el més baix”.
Reagrupament, associació d’arrels republicanes i voluntat transversal apareix com resultat de la afronta espanyola que se’ns fa als catalans amb la gran ribotada a un Estatut, aprovat políticament al Parlament i referendat pel poble català majoritàriament.
Reagrupament, originàriament creada com referent d’estudi i conscienciació política, obté en un més una progressió d’afiliació extraordinària de 50 a 1000 i uns mesos més tard de 1000 a més de 3000. La progressió és exponencialment fora de l’abast dels partits clàssics.
Reagrupament comet l’error estratègic QUAN RECONVERTEIX EL SEU PAPER amb la pretensió, i amb base a un anàlisis poc encertat, de que ja era el moment de proposar-se com alternativa política netament independentista. La resposta de ERC i CDC, no és fa esperar. Una crisi en la direcció i en el territori, marcarà el principi del fi de Reagrupament.
Reagrupament va oblidar la seva transversalitat i aquest error, més l’ambició d’alguns elements, va suposar una campanya electoral i un resultat ratllant el ridícul. De fet, proposar competir sense ideologia i fent veure que un cert patriotisme és suficient per guanyar o treure un bon resultat, és pur infantilisme polític.
Reagrupament va ser l’element que va desencadenar l’iniciï del que avui se’n diu procés. Cert, i va ser la seva manca d’encert analític i d’oportunitat el que no va fer possible sumar entitats sobiranistes com 10 Mil, Sobirania i Progrés, i d’altres. Solidaritat per la Independència va reblar el clau en termes partidistes. Aquests van triomfar però amb un triomf tant efímer com vergonyós.
La ANC, apareixia per ocupar el paper que Reagrupament va ser incapaç de fer. Tranvesrsalitat civil, conscienciació, regeneració política i treballar per que el Parlament de Catalunya proclami la independència són els seus pilars, exactament com els de Reagrupament. Això si sense cap propòsit “aventurer” per anar a guanyar eleccions.
La ANC, que volia recolzar una Llista de País a la propera comtessa electoral, s’ha vist superada pels interessos partidistes que no de país. Podríem dir que el paper de la ANC, que sempre ha estat fer costat a un procés per la independència, ha renunciat a l’activisme ciutadà hi ha entès que ara és el moment de la política i dels partits. Ja ho dèiem, i ara l’encarregat del seu ocàs n’és un especialista, Jordi Sánchez. L’argument pot ser fins i tot impecable; “ara cal eixamplar per la base i en els llocs on menys s’entén” el “dret a decidir”. Resumin, la ANC que no vol ni podria ser actor polític el 27, faran veure que són neutrals i quedarà clar el proper 11 de Setembre.
Calia però tornar a encisar sectors variats de la societat catalana. Deixar orfes a la bona gent del territori, té un perill, és d’una dificultat alta quan és pretenen objectius partidistes. Avui, si la Llista de País no ha quallat, no és per culpa directe dels d’ERC o Junqueras, ho és per culpa absoluta de la ANC i la seva expresidenta, per cert militant de ERC que no van actuar com allò que tant ens han venut: “Som on som perquè el poble català és el que ha empès”.
Ara ja tenim la darrera proposta i d’última hora, “la plataforma Reinicia Catalunya”. Diuen que per endegar el debat constituent. Una nova estructura, tot i que els actors no varien gaire, i una nova direcció. Realment cal, quan tenim una ANC vigorosa socialment i desperta amb el treball sectorial de totes i cada una de les necessitats que Catalunya tingui en un futur.
Dividir-nos sempre ha esta la màxima espanyola, i nosaltres els catalans la veritat és que sempre ens hi hem posat força be. Sobre tot si les idees i projectes venen dels sectors més intel·lectuals, que no vol dir progressistes.
De res ens servirà una ANC forta o fluixa. De res ens servirà un Òmnium fort o fluix. De res ens servia una AMI, que ara esta per veure si serà forta o fluixa. De res ens serviran uns partits d’esquerres que van a la seva. De res ens servirà que no triem una opció que sigui la guanyadora, amb un lideratge fort i d’excel·lència, incontestat a dins hi ha fora de Catalunya. Si volem guanyar i guanyar-ho to, aquest cop l’aposta ha de ser a un cavall i tot sembla indicar que ens convé que aquest és digui Artur Mas.
RSS Feed
