Molt pocs són els que poden donar lliçons, del que sigui. Les matèries alhora de donar lliçons i potser més complexes, són les referides a la moral i les actituds i quan és visualitzen, s’hauria de fer des de una legitimitat a prova de bombes.
Tothom té el dret a fer de la seva vida professional, de forma limitada o il·limitada un servei a la ciutadania. Fer-ho però, hauria de comportar un contracte de valors i d’actituds a prova de qualsevol escrutini. Dit això, també som conscients que avatars, incomprensions i fins i tot accions d’altres, poden fer que una trajectòria impecable durant anys, s’ensorri d’avui per dema. De casos en tenim a dojo.
Utilitzar la corrupció en política i sobre tot en campanyes electorals, ara és a l’ordre del dia. La dita aquella de; “qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”, no només està en desús, sinó que ara és practica allò tant injust de; és un corrupte, o un pederasta, o un assetjador sexual, o... tant s’ha val. Sense proves fefaents, sense aportar el més element indici racional, deixant el paquet a la justícia espanyola. Per cert justícia que ha demostrat que la seva independència dels altres poders, és pura quimera.
Els catalans tenim el repte més important dels darrers 300 anys. Un projecte de país és per el que molts estem treballant, cert. Ara però molts volen acabar el primer pas, i creiem fermament que estem preparats. Proclamar després del 27, la independència de Catalunya.
Els que defensen i legítimament, que no cal la Llista de País, ens han d’explicar, si el 28 el Parlament amb una majoria absoluta de Diputats i si pot ser de vots, constituiran un Govern entre partits tant “antagònics” en lo social, aparentment, i amb voluntat per concretar el full de ruta pendent. 18 mesos per proclamar la independència ?. Perquè no 6, o el temps necessari per constituir Govern i fer la declaració d’independència. Tot això pot arribar ha ser fins i tot secundari. Sense independència les lleis espanyoles continuaran vigents. Fer-ne de noves serveix dins d’una nova legalitat i aquesta només la pot donar La República Catalana.
La pregunta i que han de respondre amb exactitud, els de les llistes de partit, i sense defugir, és com collons faran un Govern, que hauria de ser de concentració, i com és pot fer des de la desconfiança i els atacs permanents utilitzant la corrupció com arma electoral i la gestió d’un Govern abocat a l’ofec permanent i en tots els àmbits d’un Estat i nació que ens vol espanyolitzar.
Qui ha volgut ho ha pogut comprovar. A Barcelona, ERC, i la CUP, no han deixat de llençar dards enverinats a la candidatura de l’Alcalde Xavier Trias. Veladament uns i obertament d’altres, la corrupció hi ha estat present. Fins i tot li han encolomat les malifetes que socialistes i eco comunistes han fet durant el seu regnat. No volem ni imaginar-nos com serà la campanya per les eleccions del 27.
Evitar confrontacions entre partits, és impossible. Ni fer play ni voluntats cristianes ho fan possible. Si finalment és així, tothom i insistim de forma legitima vol guanyar. L’únic que no guanya és el país.
Que l’enemic utilitzi la corrupció com element desestabilitzador del procés, era d’esperar. Que l’enemic utilitzi tots els seus recursos, que en son molts, també era d’esperar. Ara bé, que siguem els que volem la independència, els que utilitzem amb més força que fins i tot els enemics, els seus mateixos argument, a nosaltres ens treu de polleguera. Sobre tot perquè ningú, absolutament ningú pot donar lliçons de res.
RSS Feed
