Ni rebel·lió, ni sedició, ni desobediència ni malversadors. Per tan innocents de qualsevol delicte que se’ls vulgui imputar. Ahir, avui i sempre.
Assumir que l’1 d’octubre, el 6 o el 27 de setembre, des de el Parlament i Govern de la Generalitat és va delinquir, és el que va fer el PP amb el PSOE i Ciutadans i per donar-li patina legal, la conjunció astral del poder executiu i judicial van executar que els líders legítims de Catalunya eren uns delinqüents.
No pot ser que se’ns digui que tenim un Parlament, un Govern i una justícia, això si compartida, que no governa ni legisla. El 155 ho va deixar clar.
No hi ha cap delicte quan convoques un Referèndum. Al Estat espanyol el va despenalitzar Zapatero. No hi ha cap delicte quan el programa polític, contracte programa amb la ciutadania, que du una candidatura, és admès legalment d’acord la llei electoral i no pateix cap amputació. No hi ha cap delicte quan a proposta d’un Govern legítim és proposen lleis o decrets a discutir al Parlament per la seva aprovació.
I no hi ha cap delicte, ni de rebel·lió, ni de sedició, ni de malversació. El que hi ha és un Estat que en lloc de resoldre les desaveniencies politiques, les resolt utilitzant tota la repressió que disposa com Estat. La malversació està descartada doncs el sol fet que les despeses per fer un Referèndum hagin passat per on resideix la voluntat popular, el Parlament, i s’hagi aprovat preceptivament, ho legitima.
Ens queda la desobediència i la primera consideració és saber quin és el paper del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Si la legitimitat la dona el “Congreso y Gobierno de España”, haurem d’admetre que les institucions catalanes no són altra cosa que un virregnat amb endollats per fer veure que tenim el que no tenim.
Si per contra som dels convençuts que els catalans som subjecte polític, que la nostra legitimitat democràtica sorgeix del vot popular català, el conflicte històric i latent està servit.
ER ha comés el pitjor error històric des de la perspectiva que sempre han dit que volen la independència de Catalunya. Admetre que és va delinquir.
Negociar uns indults parcials admeten que és va delinquir i ara negociar una rebaixa del codi penal per afavorir alguns politics per “malversar diners públics” i reduir el temps d’inhabilitació, en termes jurídics pot suposar que els autèntics malversadors surtin ven parats. Quan és malversen diners públics, els matisos no han d’existir. L’únic que és pot fer és determinar la pena en funció de la malversació.
Postdata. L’1 d’octubre és va fer un referèndum legítim i és va guanyar. La resta bufar i fer ampolles.
RSS Feed
