L’independentisme a l’oposició. “Posem com ens posem, la lògica de la unitat ni funciona ni funcionarà amb la direcció actual de ER”.
“Som a l’oposició perquè ER i l’Aragonès prioritzen els pactes amb l’Estat espanyol abans que la unitat independentista”. Diu en Costa.
I són els fets els que ho determinen. JxCat i CUP a l’oposició i cap altra grup els dona, de moment, suport al Parlament. ER si vol pressupostos ha de combregar amb rodes de moli. Fins i tot pactaran amb aquells que no volien, els socialistes del 155 i els equidistants espanyolistes.
Pactar amb els del 155, espanyolistes de dretes i esquerres, i amb els contraris a la independència, en termes de governabilitat, no és altra cosa que autonomisme i complaença a major gloria del amo. Avui és el que està fen ER al Congrés i al Parlament.
Com diu en Costa, ens cal assumir que no som majoria al Parlament. On si que ho podem ser-ho és a les urnes. Ens cal però la proposta. Proposta que defugi del pragmatisme del m’entres tant. Que ens digui, malgrat no és tasti poder autonòmic, que la proposta única és la independència. Que per gestionar les misèries espanyolistes ho pot fer qualsevol. Que és treballarà fins on calgui per la proposta, eina, que uneixi tot l’independentisme per la República catalana.
La resta oposició, o no, i per molts anys.