El legislatiu, l’executiu i el judicial són els tres poders que les democràcies de signe capitalista s’han donat per donar legitimats i un cert ordre prou endreçat per garantir unes regles del joc polític i de poder el més equilibrat possible.
Som dels que creiem que sempre ha existit un “quart poder”, que tot i no tenir una vida social directe, te el prou poder com per condicionar masses coses. L’exèrcit.
La dreta espanyola, sobre tot l’hereva del franquisme, i representada pel borbó, creuen que la sobirania resideix al poder judicial i quan toca al exercit.
La justícia espanyola i els seus estaments, cal no oblidar que el Tribunal Constitucional tot i no ser una peça del estament jurídic, està format per ex jutges del poder judicial, avui poden decidir i dir-nos que pot fer un parlament i que pot fer un Govern. Aquest poder és una anomalia, si ens creiem que el poder primari resideix i és propietat del poble.
Cap institució hauria d’estar pel damunt de la sobirania popular i l’únic que pot representar la sobirania popular són els que reben el suport mitjançant el vot; són els diputats. Diputats que d’acord les majories sorgides, primer legislaran i desprès governaran.
Al Estat espanyol, el seus governs de torn, sempre han utilitzat els poders institucionals per reprimir, liquidar i prohibir a les nacions peninsulars, tot allò que no s’avingui als seus desitjos.
Aquest fet ha deixat clar que parlaments i governs perifèrics no serveixen per altra cosa que per gestionar i apaivagar objectius superiors.
I Catalunya ho ha tastat de forma contundent. Repressió total. Així ho va decidir el poder judicial. I els hi va ser igual si tot el que varem fer va ser escrupolosament democràtic, legítim i pacífic. Decidir, dret que te tot poble, a Espanya està penat.
El poder executiu i legislatiu ho va deixa clar. Al estat espanyol no és pot parlar de tot, ni decidir altra cosa que no sigui el que ells volen. En aquest cas el poder judicial els feia costat sense fissures.
A collons, però ara sembla que el “Gobierno de España” i el legislatiu estan tastant la mateixa medicina. El TC està prenen part per impedir que s’aprovin modificacions de lleis orgàniques. Si més no per veure quines són les majories i les minories.
El normal seria que és deixes, al legislatiu, la seva feina i desprès resoldre els recursos que els hi arribin. Doncs no, volen impedir fins i tot el debat natural i normal. Va passar a Catalunya i cridaven “a por ellos”.
El problema que és dedueix de tot plegat ja ens ve de la transició. El poder judicial franquista no va pagar cap preu de les seves malifetes. Del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, que condemnava fins i tot a la mort, al TOP (Tribunal d’ordre públic) i amb un canvi de nom va continuar la seva vida judicial amb els mateixos jutges franquistes. Avui és la Audiència Nacional.
Cap poder pot estar per sobre del legislatiu, que és on resideix la representació popular i el màxim poder democràtic i tècnicament i políticament, de la mateixa forma que el Govern està obligat a donar comptes al Parlament, a proposar lleis o Decrets per aprovar al Parlament, el Tribunal Constitucional hauria d’estar supeditat al Parlament (Congrés). Cap Tribunal del que sigui ha de poder controlar la sobirania popular.
Ara els espanyols tasten i comencen a saber que el regim del 78 mai va fer net i que el franquisme està ven enquistat al Estat espanyol.
Els catalans que a dia d’avui encara no entenen, o no volen la independència, potser algun dia se’n empenediran de no haver-ho volgut abans. Espanya ni és un Estat de dret ni reformable i poder jugar amb fer majories al Congrés no serveix per altra cosa que allargar agonies.
RSS Feed
