
Els indicadors internacionals i “nacionales españoles”, tenen un component preocupant. Existeix un procés dretanitzador de caire mundial on els drets individuals i col·lectius lentament es van restringint.
És l’avantsala del feixisme. I el motiu sempre és el mateix; el capitalisme salvatge que cada dia fa més rics i més pobres. El creixement productiu és insostenible i el repartiment dels recursos impossible. Impedir revoltes, avui és la màxima dels que tenen el poder. La llei mordassa n’és un bon exponent i els desordres públics agreujats ho arrodoneix.
Turquia practicant l’extermini dels Kurds. Xina dels tibetans. Marroc del poble Sahrauí. Governs de dretes d’arrel feixista ocupant institucions a Itàlia, España, França, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Polònia, Lituània, sense oblidar els nazis nostàlgics que volien fer un cop d’Estat a Alemanya avui. I com no, Tramp i els seus seguidors dient-nos que només la puresa ens dura a l’èxit.
Un nou ordre mundial s’obre via i, els seus fonaments tenen com objectiu limitar drets o fins i tot suprimir-los. Espanya avui amb l’aquiescència de la Unió Europea, n’és l’experiment per governar amb els menys drets democràtics possibles. Contra les urnes. Més capacitat repressiva per les policies. Control institucional fen de la separació dels poders públics una quimera.
Són, diuen, un “Gobierno progresista de izquierdas”, el PSOE dels GAL, de la corrupció sistèmica, els de Unidas Podemos que pretenien assaltar el cel i acabar amb les classes dominants. Cal sumar el mini poder perifèric, al Congres, amb ER Bildu i d’altres mareas i comunes. Aquestes són les esquerres conjurades per matar qualsevol ambició popular fora dels designis capitalistes.
És el nou ventall de dretes, que mai ha pretès reformar el seu Estat franquista, i sota el vernís d’esquerres, apaivagar i desmotivar qualsevol aspecte revolucionari de canvi i justícia social.
Les “esquerres espanyoles” han usurpat el paper de les dretes amb el vist i plau de les dretes europees. Temps era temps quan els treballadors lluitaven no només per un conveni just, o per equiparar sou amb l’IPC, també pels drets que qualsevol ciutadà mereix.
Avui els sindicats desclassats, CCOO i UGT son el fre a les lluites contra l’explotació, i el pitjor és que no fan pedagogia, per quan arribi el moment, que arribarà, estar preparats i organitzats per defensar-nos i passar a l’atac. Avui són part de la maquinaria institucional per frenar-ho gairebé tot.
Quan les esquerres són el mur per progressar, defensar drets i no lluiten per una altra mon, no són les esquerres que demòcrates i progressistes és mereixen.
Per cert, que ningú ho oblidi i és un fet històric, Hitler obté el poder “democràtic” gracies a la social democràcia alamana i als ajuts dels EEUU abans de la segona guerra mundial i durant una bona part d’ella.