Reproduim un post de l'amic Èric Bertran publicat al diari digital, Directe.cat per la seva acrtualitat i perquè compartim fil per randa el seu contingut.
El #26J o els independentistes anem units o regalem la victòria a la galàxia dels 'comuns'
Els que prohibeixen el referèndum sobre el futur polític de Catalunya amb l’excusa que la llei no ho permet són igual d’antidemòcrates que els qui diuen que estan d’acord en votar sempre i quan ho aprovin tots els espanyols amb una reforma legislativa o constitucional. La primera és la proposta del PP, del PSOE-PSC i Ciutadans. La segona la de Podemos i En Comú Podem. De fet és la que ahir va fer Domenech a Iceta i que el segon ha rebutjat perquè ja fa temps que s’ha tret la jaqueta de demòcrata. El primer encara la porta, però és falsa. Un insult a la original.
Xavier Domènech és aquell que promet la revolució sempre i quan li donin permís des de Madrid. En el fons és l’espanyolisme català de Duran i Lleida i Carme Chacón en un canvi d’imatge per semblar més alternatiu. Però tots tres són catalans que volen anar a Madrid a fer carrera política a partir de defensar únicament els interessos de l’amo. I prefereixen que a Catalunya hi hagi gent a qui li tallin el llum, l’aigua i el gas, famílies a qui els bancs els hi treguin el pis, sempre i quan siguin bons espanyols i mostrin amb orgull el seu DNI. Més val ser espanyol i viure al llindar de la pobresa que ser solament català i poder aplicar el decret contra la pobresa energètica, la dació en pagament i establir el salari mínim professional a 1.000€ com el Parlament català ja ha aprovat i el Govern Espanyol ens prohibeix amb el Tribunal Constitucional.
I el més trist de tot sabeu que és? Que després de grans mobilitzacions a Catalunya en diades successives on els independentistes ens hem cregut invencibles i que el procés era imparable aquest home va guanyar el 20 de desembre les eleccions. Potser són més els catalans que s’afeiten i creuen amb els reis mags que els qui defensem construir un nou país. Jo em nego a creure-ho. Per això en cas que es repeteixin eleccions el 26 de juny defenso que els independentistes anem junts. Per guanyar, per vèncer. Però em dol que Esquerra prefereixi una victòria del Domenech abans que anar amb Convergència. I em dol que diferents sectors de la CUP que ens donen constantment lliçons sobre com fer la independència demanin el vot directament per Domènech. El Zapatero del segle XXI.
Res no està escrit. I sóc dels qui creu que hi haurà sorpreses. Però aquestes s’han d’impulsar i treballar. No venen soles. Però sisplau, primer el país i després el partit.
Bon dia a tothom!