El periodista Òscar Palau, al diari PUNT AVUI i, sense cometes fa el seu article amb el mateix titular d’aquest post. Nosaltres si que els hi posem.
La insistència per situar Junts per Catalunya, encara a dia d’avui, sota el paraigües convergent, ara ja és malaltís. Sembla, interessadament, ni l’Òscar i d’altres, obliden que Junts per Catalunya és la proposta que el MHP Carles Puigdemont proposa per les eleccions del 21 de desembre forçades pel 155 i, com resposta al no de ER i CUP per anar junts a les eleccions. El PDeCAT només posa els drets electorals provinents de CDC.
Junts per Catalunya les va guanyar, 34 diputats i, ER va quedar segon amb 32. Les CUP amb 4 van rebre el que és mereixien. Culpables de llençar aliats per la independència a la paperera de la historia i, per putejar al Govern de Puigdemont.
Ni unitat a les eleccions autonòmiques, ni a les europees, ni a les municipals. Els que no l’han volgut; ER i CUP.
Desprès que ER és situes sota el paraigües de l’obediència espanyola, no investint al President Puigdemont, retirant la soldada als diputats electes amb el suport dels del 155 i comuns. Acceptada la retirada de l’acta de diputat al MHP Torra i la seva destitució com President, Puigdemont i el seu entorn tenien clar dos aspectes estratègics i organitzatius. El primer és que la unitat independentista no hi seria. El segon és que la Crida no era la proposta adequada per competir electoralment. El context de presó i repressió no la feien prou viable per guanyar.
També sabien i sabíem, que Junts, que ja havia competit i guanyat era l’eina. Només calia decidir si l’eina depenia del PDeCAT i els seus interessos, ho Junts és convertia en la proposta on els afiliats prenien un paper distint al que tenien al PDeCAT, amb la sana pretensió d’oferir una marca sense cap pedra a la motxilla i obrir-se definitivament a la transversalitat.
La marca de JxCat malgrat algun episodi “miserable” per saber de qui era la paternitat de la marca, és va resoldre a favor del President Puigdemont. A partit d’aquest moment, la seva inscripció com partit, la lluita, si lluita entre JxCat i el PDeCAT era com podien arribar a un acord per anar junts a les eleccions.
El PDeCAT esgrimia al seu favor, els drets electorals, diners i una certa estructura territorial. JxCat esgrimia al seu favor la marca com referent aglutinador transversal, un programa nítidament per la independència, una certa estructura territorial i una proposta organitzativa on el partit de nova creació utilitzaria sense matisos la participació i la transparència així com fer de les primàries el element indiscutible per donar veu als militants.
Ho sabem perquè hi érem, Bonvehí i el que representava, volia anar al 50% i fer una coalició. Resumin, volia situar als seus, sense primàries, als llocs de representació segurs.
Encertadament la resposta sempre va ser la mateixa; “Junts te les portes obertes a tothom i qui vulgui competir a les primàries i te tot el dret del mon”.
I no, Junts per Catalunya no és cap escissió del PDeCAT, com tampoc ho va ser La Crida. Millor i, posats a fer ciència ficció, aquets 14 de Febrer han quedat clares, creiem, alguns aspectes ideològics i d’objectius.
Els 77.250 vots del PDeCAT són seus i aquests si que són herència directa de CDC. Altra cosa seria que el PDeCAT no s’hagués presentat a les eleccions i elucubrar on haguessin anat aquests volt. Mai ho sabrem. Els 4610 vots de la Pascal que amb el partit PNC, aquest si com escissió del PDeCAT, són més del mateix. Això són fets.
Per contra, Junts per Catalunya, que no representa absolutament res que tingui a veure amb la convergència del President Pujol, ha conformat un Partit com eina electoral amb una transversalitat mai coneguda a Catalunya. D’esquerres, de centra dreta, socialistes, demòcrata cristians, lliberals, social demòcrates, empresaris i gent provinent del espai convergent, clar. Tots per la independència de Catalunya i tothom intentant deixar clar que altres formes de fer política és possible.
32 diputats i 570.733 vots que no tenen res a veure amb el PDeCAT i PNC. Insistir des de els mitjans que Junts sempre serà i formarà part del PDeCAT i PNC és d’una manipulació objectivament miserable que només te un objectiu, intentar deixar clar que JxCat són els nous convergents. Segur que fer-ho té les seves explicacions i fins i tot s’apropa a la campanya que des de alguns àmbits han iniciat dient que JxCat és la ultra dreta. De moment passar de zero Diputats a 32 no està gens malament i espereu-vos a les properes.
RSS Feed
