1. Votaré Junts per Catalunya perquè estic convençut és l’única opció que tenim de mantenir viva la lluita per fer la independència aquesta generació. No vull dir que per votar Junts ja ho tinguem tot fet, en absolut. Només vull dir que l’opció de Junts és l’única que de manera explícita es posiciona per mantenir-se en la legitimitat de l’1-O i per persistir en treballar per fer la independència.
2. Votaré Junts per Catalunya perquè crec en el “nosaltres independentista”, i vull lluitar per recuperar-lo i blindar-lo amb totes les meves forces. Per fer la independència hi hem de ser tots. Si no hi som tots, no hi ha independència possible. I quan dic tots, vull dir tots: Junts, ERC i CUP, els partits que fins ara han ostentat la representació parlamentària del independentisme i que després del 14F seguiran fent-ho. Però Junts és l’únic que, ara mateix, creu en aquest “nosaltres independentista”. ERC hi ha renunciat, i l’ha substituït per un nou “nosaltres”, digueu-li republicà, digueu-li de front ampli... En qualsevol cas, si guanya ERC, el nou “nosaltres” no serà independentista, al contrari, exclourà a pràcticament la meitat del independentisme, que representa el món de Junts per Catalunya. Junts no té cabuda al nou “nosaltres” d’ERC. I en canvi per a Junts no hi ha cap altre nosaltres possible que no sigui amb ERC. Votant Junts no només votem pel “nosaltres” independentista, sinó que obrim els braços perquè hi torni ERC, a aquest nosaltres.
3. Votaré Junts per Catalunya per fer impossible un nou tripartit, en qualsevol de les seves possibles fórmules amb que es planteja i treballa des del món d’ERC, segons quins siguin els resultats, però que totes tenen un element en comú, i és justament el pacte blindat amb els Comuns com a nou soci de referència, com a element vertebrador del nou “nosaltres” pel que treballa ERC. Només una clara victòria de Junts pot evitar que entrin en joc les diferents fórmules amb les que es pot concretar aquest nou tripartit d’ERC i Comuns, com suports externs i/o abstencions de PSC i CUP. La submissió d’ERC als Comuns és una cosa que em supera. No puc entendre aquesta absoluta rendició d’ERC als Comuns, aquest permanent acomplexament i seguidisme davant els Comuns. Tots vam veure el que va fer Colau a BCN per treure-li l’alcaldia a una ERC que havia guanyat les eleccions, pactant sense cap mena d’escrúpol ni vergonya moral amb el xenòfob Valls.
I quan, davant la magnitud de la miserable actuació de Colau i els Comuns, tots pensàvem ERC hauria reaccionat i hauria vist la realitat dels Comuns, la realitat d’un moviment creat i protegit des del primer moment pel Règim del 78, la realitat dels Comuns com a la gran jugada del Règim del 78 per combatre l’independentisme... doncs no. ERC ha seguit absolutament submisa a totes les ordres que han anat rebent dels Comuns. Si Colau els hi deia “hem d’aprovar el tramvia per la Diagonal” pixant-se i defecant-se en el que van decidir els veïns de BCN en consulta directa al respecte, doncs ERC submisament s’ha pixat i defecat en el que havíem votat els veïns. “Si ho diu l’Ada ho hem de fer, sense dubtar-ho”. I li han aprovat els pressupostos. I la protegeixen davant les reprovacions. I callen davant totes les barbaritats que fan els Comuns a BCN.
La vexació a la que Colau i Comuns ha sotmès a ERC a Barcelona, i com ERC l’ha entomat amb aquesta humiliant submissió és la prova irrefutable d’aquest pacte blindat d’ERC i Comuns, en el que els Comuns manen i dirigeixen.
Només el vot a Junts pot fer saltar pels aires aquest pacte d’ERC amb Comuns. Només una clara victòria de Junts pot evitar l’entrada dels Comuns al govern de la Generalitat per culminar la seva missió de destrucció de la nació catalana que és la seva raó de ser i d’existència, pel que van ser creats i protegits pel Règim del 78.
4. Votaré Junts perquè vull un govern independentista que pugui treballar per fer la independència, i això només ho tindrem si Junts i ERC sumen majoria absoluta. La CUP és necessària per ser la majoria social i política que som per fer la independència. La CUP forma part nuclear del “nosaltres” independentista. Però de la mateixa manera que dic que sense la CUP no hi ha independència també dic que mentre la CUP sigui necessària per “fer” la independència ho tindrem molt difícil. Per fer la independència l’escenari ideal, pel que hem de treballar, és una majoria parlamentària pel Sí tan forta com sigui possible, amb Junts, ERC i CUP, però també per un govern independentista recolzat per una majoria absoluta dels dos principals partits independentistes, Junts i ERC. Qualsevol govern que depengui de la CUP tindrà, en la CUP, un obstacle per fer la independència.
Per fer la independència Junts i ERC no poden estar sotmesos al permanent xantatge de la CUP. Fer la independència és una cosa molt seriosa, que requereix molta responsabilitat, molta intel·ligència estratègica, molta discreció, molta capacitat de prendre decisions impopulars o que no s’entenguin, i una gestió àgil i eficaç en tots els escenaris possibles als que caldrà fer front. I la CUP està a les antípodes de poder ajudar a fer una cosa així. Un moviment que es caracteritza per no respectar cap dels acords o pactes que signa amb els altres, sota l’argument de que “els pactes muten”, i que com muten, doncs no val per a res allò signat o pactat. Un moviment capaç d’impedir la investidura de Jordi Turull acusant-lo de “autonomista”, i l’endemà Jordi Turull entrava a la presó, a una presó de la que encara no ha sortit. Un moviment que en comptes d’acceptar que ERC i Junts representen el 90% del independentisme, i actuar amb lleialtat, que vol dir que no cal compartir el que fan els qui representen el 90% del independentisme, però que potser tampoc no cal combatre’ls al costat de C’s, PP, Comuns i PSC, que és el que ha fet la CUP al llarg de tota la legislatura. En comptes d’ajudar a donar estabilitat a un govern independentista, la CUP l’ha combatut, votant la majoria de vegades amb Cs, PP, Comuns i PSC contra el govern independentista.
Necessitem, com l’aigua al desert, una majoria absoluta que permeti un govern independentista sòlid, i això només ho tindrem quan Junts i ERC sumin majoria absoluta.
5. Votaré Junts per lleialtat al President Puigdemont i perquè és l’únic polític que ha retut comptes davant tots els ciutadans de la seva actuació l’1-O. El President Puigdemont és l’únic que ha reconegut obertament que, vist des d’ara, va cometre errors que ara no cometria, va fer coses que ara no faria. Se’n diu experiència i se’n diu sinceritat i respecte pel poble que ens la vam jugar aquells dies. I em sap greu dir-ho, però aquesta actitud contrasta amb la fugida d’estudi dels líders d’ERC, que ara demanen majories àmplies, del 80% i que la vespra del 27S i de l’1-O deien que amb 68 diputats ja es podia fer la independència. No es pot tractar a la gent així. Quan no ens deien la veritat, quan ens deien que amb 68 diputats ho teníem fet o ara que ens diuen que hem de ser el 80%? Jo votaré Junts perquè el President Puigdemont és l’únic que ha donat la cara i ens ha parlat com a adults.
6. Votaré Junts perquè valoro moltíssim l’extraordinari coratge i esperit transversal, inclusiu, renovador i innovador amb que ha nascut i, en un temps rècord, està creixent. Valoro extraordinàriament que es plantessin davant el xantatge de la direcció de PDeCAT quan, des de les maneres de l’antiga política, van voler fer xantatge al President Puigdemont i el nou projecte que s’estava gestant, volent imposar quotes del 50%. Em trec el barret davant la dignitat i valentia dels qui van liderar el naixement de Junts, que no els va fer por el xantatge “pdecator”, que els amenaçava amb bloquejar-los les sigles, la marca, amb deixar-los sense drets electorals (mediàtics i econòmics), etc. Doncs no senyor, un grup de gent valenta, amb el President Puigdemont, amb en Jordi Sánchez i amb tota la gent que va gestar el projecte de Junts, no van tenir por de tirar endavant i començar de zero, sense res. No van dubtar en no sotmetre’s al xantatge “pdecator” per assegurar-se quotes de poder.
Junts neix absolutament net, sense cap vincle amb la política del passat, amb un coratge polític i un atreviment organitzatiu excepcional. Començar de zero no és fàcil, però s’ha fet, i en un temps rècord. I les enquestes són concloents. Junts no ha deixat de créixer, fins al punt que a 4 dies del 14F encapçala les enquestes i es projecta com a guanyador de les eleccions, mentre que PDeCAT a cap enquesta, ni dels organismes públics a Catalunya (CEO) ni a Espanya (CIS), ni a mitjans de comunicació, a cap, està en les més mínimes condicions d’obtenir representació. Amb una intenció de vot directa que no passa del 0,7%, la projecció màxima de vot que tenen és d’1,5%. A anys llum de poder entrar al Parlament. Un màxim de 25.000 vots que d’altra banda podrien ser importants per evitar un nou tripartit.
El 14F per la nit PDeCAT serà història, i s’emportarà al seu funeral la vergonya de la immoral campanya electoral que han fet, instal·lats en la mentida, i del més gran dels deshonors possibles, d’haver volgut practicar l’extorsió a Junts fins i tot amb els presos polítics i els seus advocats, negant-los hi uns recursos econòmics als que s’havien compromès i que provenien de la força democràtica i electoral del President Puigdemont.
O sigui, que ni t’ho pensis. PDeCAT ni en un món paral·lel obtindrà cap representació. O sigui que ni t’ho pensis: si voleu ajudar al president Puigdemont i si voleu impedir un nou tripartit, voteu Junts.
7. Votaré Junts perquè vull que des de l’endemà, ens posem tots a treballar per una nova estratègia compartida per fer la independència. I això només serà possible si guanya, amb claredat, Junts.
8. Votaré Junts perquè vull veure la Laura Borràs com la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya. Estic plenament convençut de la capacitat de lideratge, empenta i determinació de la Laura Borràs. Sé que serà la primera dona presidenta de la Generalitat i, alhora, la que la tancarà en la seva dimensió autonòmica, per obrir pas a la nova República Catalana. I perquè amb ella hi ha un equip econòmic de primer nivell, amb persones com en Joan Canadell i en Ramon Tremosa, capaços de liderar la recuperació econòmica del nostre país i fer-ne un país amb més i millors oportunitats per a tothom, capaç de generar riquesa, ocupació i oportunitats.
9. Votaré Junts perquè vaig començar a militar a l’independentisme el 1984, i he fet i viscut de tot des de llavors. I he tingut l’enorme privilegi de, en tots aquests anys, haver conegut i compartit moltes lluites amb molts companys, amics i camarades. I ara, la majoria de tots aquests estem alineats amb Junts i el president Puigdemont. Hi érem quan l’independentisme era pràcticament testimonial. Hi érem quan el vam anar fent créixer, i créixer. I hi som ara, que és majoritari. No, no és una qüestió de “purisme”. Tot el contrari. Només des del reconeixement de la lluita de tots els que ens han permès arribar on som i des d’un projecte de país per a tots i amb la determinació per fer la independència l’independentisme creix i s’assegura ser majoritari. Mai la independència ha tingut més suport, al nostre país, que quan caminàvem, determinats, cap a l’1-O. Per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi.... I Junts ens permet aquest anar-hi, per això els votaré, perquè l’anar-hi no és seure a veure quants van venint a la taula i mentre tant anar fent. “Catalunya y el independentismo son como tierra de misión” em deia el meu pare, mestre murcià al que, a les acaballes del franquisme la policia armada havia detingut per atrevir-se a treballar perquè a les escoles del nostre barri, Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, a aquells fills de la immigració que érem la majoria, també se’ns ensenyés el català. “No hay que cansarse de explicar a todo el mundo porqué la independència es lo major para Catalunya y para todos los que viven en Catalunya”, sempre em deia. Mon pare havia militat al PSUC, però sempre m’encoratjà en el meu compromís militant independentista. Des del 1984 he militat amb aquest compromís i amb aquesta consciència, que és la que ara em porta a donar suport a Junts.
10. Votaré Junts perquè és el #NoSurrender. Votaré Junts perquè per res del món vull que res, cap discurs, pugui amagar cap mena de rendició. Sí, votaré Junts perquè és tota la força de l’1-O, perquè és el dolor de la repressió però, alhora, sempre aquella energia col·lectiva amb la que ens mirem i cridem #Independència #Guanyarem #NoSurrender.
I ARA JA, PER ACABAR, NOMÉS DES DEL FONS DEL MEU COR I COMPROMÍS MILITANT:
Sí, votaré Junts, i espero que guanyi Junts, i espero que l’independentisme arrassi. Perquè dilluns vull, necessito, desitjo poder-me fondre en una abraçada infinita (ni que sigui virtual per totes aquestes coses del Covid) amb els companys d’ERC i de la CUP. Vull, necessito, desitjo, aquest nou dia que deixi enrere tot el que en aquests anys només ha fet que dividir-nos i desgastar-nos. No cal dir-nos res. Simplement cal aquell silenci del compromís compartit per tornar-nos a sentir tots part d’aquest “nosaltres” independentista sense el qual no hi ha independència possible. És per això, pel damunt de tot, que votaré Junts, perquè són els únics que ho poden fer possible. Perquè, després d’haver participat activament en el moviment que l’any 87, amb la Crida Nacional a ERC, va tornar a fer de l’històric partit pal de paller de l’independentisme, no vull veure com, si no guanya amb autoritat Junts les eleccions del 14F, l’actual direcció d’ERC cala foc a aquest paller independentista, i en fa ofrena a l’altar d’aquest nou nosaltres republicà amb els Comuns, i la seva estratègia de lluita contra l’altra meitat del moviment independentista, la que representa el President Puigdemont i Junts.
Som-hi! Ho subscrivim al 100 per cent.
RSS Feed
