
Si de debò volguessin la independència de Catalunya, encara estan a temps per demanar que militants, associats, amics i saludats votin a Junts.
Ni el PNC, ni el PDeCAT, ni el FNC obtindran cap acta de diputat. Ho diuen totes les enquestes i encara que no fos així un diputat o tres, en cap cas servirien per res.
Els de les CUP sembla que estan cofois perquè les enquestes, curiosament i sense haver fet absolutament res, els dona la possibilitat de passar de quatre, a una forquilla de sis a vuit. Saben com les gasten, estem segurs, que serien més per desgastar i fer oposició que per aconseguir la independència. La seva prioritat és fer la revolució social. Sembla que desprès de tants anys, encara no han entès que sense independència ni país de dretes ni d’esquerres.
S’ha de constituir un Govern i Parlament des de una majoria independentista inquebrantable i acabar el que varem començar l’1 d'octubre del 2017. No podem repetir el que s’ha fet els darrers tres anys.
Estem convençuts que JUNTS, si te la força adequada ho pot aconseguir. És la proposta que temen. La que no volen. Fem que sigui possible. Donem-los la confiança. Puigdemont i Borràs son avui la màxima expressió del que volem nosaltres i del que els unionistes, insistim, temen.
El 14 hem de deixar clar que Catalunya i Espanya no han resolt el seu litigi històric. Espanya, el seu Estat, “el Gobierno de España”, la Unió Europea i, al mon sencer, ho han de tenir clar.
La proposta política de JUNTS i el recolzament de la resta d’opcions els deixaria desarmats. Hem d’entendre que l’única possibilitat de guanyar a España i al seu Estat és tenir una victòria indiscutible. No és el mateix tenir 34 diputats que 46. Això només serà possible si els que no tenen cap possibilitat, dema mateix demanen públicament el vot per Junts. Això si que seria un acte patriòtic.
La cosa no va de dretes ni d’esquerres. La cosa va de ser un Estat independent per poder decidir com collons ens gastem els nostres recursos i quin model social volem. Tant costa d'entendre.