22 DE MARÇ I DECOMPTANT.
Si finalment el procés quedes convertit en un no res, com quedaríem els catalans? Frustrats i amb cara de pomes agres? Contens i amb la moral ben alta per continuar formant part d’aquesta Espanya que tant ens estima? Potser la nostra diàspora és convertiria en un exili modern forçat? L’empresariat català, sobre tot el petit i mitja, continuaria treballant dins d’un Estat que els menysté i amb la marca España com senyera? Els mestres i la intel·lectualitat farien del castellà la seva llengua arreu? Podríem prescindir definitivament de la nostra dignitat com a poble i país?
Tot plegat no deixa indiferent a ningú. Espanya vol guanyar aquesta guerra i vol fer-ho per golejada i nosaltres els catalans volem exercir el dret a autodeterminar-nos. No hi ha empat possible. Ho guanyen ells ho guanyem nosaltres. La diferencia entre Espanya, els espanyols i els catalans, és que nosaltres acceptem el repte democràtic de guanyar o perdre en unes votacions.
El procés hores d’ara és irreversible, independentment de qui guanyi. Espanya ho planteja en aquets termes, o victòria o derrota, vaja com sempre. El que comença ha ser també “irreversible”, és el futur immediat en quant a les relacions, entre l’Estat espanyol i l’Estat català d’un futur, sobre tot en termes de ciutadania.
La confrontació política està servida. Espanya no vol sentir-ne ha parlar de que els catalans com subjecte polític votem. És més, la seva estratègia continuista, és la d’acabar l’espanyolització dels seus avantpassats. El que de moment no està clar és que la ciutadania de l’Estat espanyol ho vulgui. Sembla que els que la busquen són els reductes cavernaris, neo falangistes i neo franquistes.
300 anys sotmesos han estat suficients. Catalunya no és Espanya i el que és més evident, els catalans volen decidir deixar de ser espanyols per imperatiu legal. Mai ha existit cap encaix, sempre hem estat pertinença, primer al regne de Castella i després a Espanya, sempre pel dret de conquesta, mai per voluntat nostra, vaja com els papers de Salamanca.
Nosaltres sabem que el camí no te marxa enrere, precisament perquè tenim clares les conseqüències que patiria Catalunya i els catalans. Mai com ara, o caixa o faixa. Podrem anar a pas de tortuga, fent tot el calgui amb la millor excel·lència, però el que és indubtable és que m’entres tinguem lideratge polític i la societat civil catalana mobilitzada, l’èxit el tenim garantit. Per primer cop els nostres líders politics diuen allò que tant ens agrada, el procés és irreversible, només és qüestió de que ho fem be.
RSS Feed
