28 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
Fins ara deiem insistentment que no ens entenien o que no entenien res de res. Ara podem confirmar que si que ho entenen, però com sempre a la seva manera.
Dos personatges un de fora de Catalunya i un des de dins són l’aparador exacte de quin és el concepte que tenen dels catalans, Mariano Rajoy i Gay de Montellà. Consideren que som per damunt de tot “pràctics, pactistes de mena i sobre tot interessats”. Coneixen perfectament als botiflers, quintacolumnistes i als que abans estaven al costat de Franco i ara de la Constitució espanyola.
Gay de Montellà vol pensar que encara som a temps per al “pacte fiscal”. Espanya és un bon soci per Catalunya. La misèria d’aquest personatge, president d’una associació d’empresaris, “Foment del Treball”, és tant colpidora que fins i tot no mereix un comentari crític. S’oblida dels insults que hem i estem reben els catalans, s’oblida de que només ens volen com espanyols, s’oblida que persegueixen la nostra llengua, s’oblida que fa estona ni inverteixen ni compleixen amb les seves obligacions a Catalunya, s’oblida del buidatge de competències, s’oblida de com actua la justícia espanyola contra Catalunya i sobre tot oblida que ens amaguen i volen canviar la nostra historia. El que a dia d’avui sembla que encara no ha entès és que EL SEU VOT VAL EL MATEIX QUE EL DE QUALSEVOL CATALÀ.
El paper del president del PP i del govern espanyol, Mariano Rajoy, és encara més esperpèntic. Artur Mas va anar a Madrid a discutir sobre un nou model de finançament, la resposta va ser un tancament generalitzat. Ara i amb l’escenari de petició formal per poder fer un referendum, Rajoy és despenja dient que oferirà una millora del finançament català, això si, en cap cas serà un Concert econòmic similar al basc.
Els espanyols deuen creure que tota la “festa” dels catalans per exercir el dret a decidir, va intrínsicament lligada als calerons. Segur que són militants d’aquell concepte venut des de Espanya, com que els catalans són uns jueus i per l’únic que viuen són els diners, comprar-los és senzill, només cal incrementar l’oferta.
Només se’ns acudeix una paraula fastigós, ell i la proposta. Ni Gay de Montellà ni Rajoy deuen saber que vol dir tenir dignitat. La seva dignitat deu ser proporcional a la mentida que utilitzen habitualment, a la corrupció institucional o fins i tot a la defensa dels colpistes i genocides.
Doncs no senyors espanyols, ara, la qüestió no és només de diners, que també, volem acabar amb l’espoli històric, és de dignitat. Ara volem decidir el nostre futur i com jo deixar de ser espanyols per dret de conquesta i cap oferta en temps de rebaixes ens obnubilarà.
L’única oferta que esperem d’un Estat que vol ser democràtic, és que pacti que els catalans puguin votar, la resta arriba tard i malament com sempre.
Fins ara deiem insistentment que no ens entenien o que no entenien res de res. Ara podem confirmar que si que ho entenen, però com sempre a la seva manera.
Dos personatges un de fora de Catalunya i un des de dins són l’aparador exacte de quin és el concepte que tenen dels catalans, Mariano Rajoy i Gay de Montellà. Consideren que som per damunt de tot “pràctics, pactistes de mena i sobre tot interessats”. Coneixen perfectament als botiflers, quintacolumnistes i als que abans estaven al costat de Franco i ara de la Constitució espanyola.
Gay de Montellà vol pensar que encara som a temps per al “pacte fiscal”. Espanya és un bon soci per Catalunya. La misèria d’aquest personatge, president d’una associació d’empresaris, “Foment del Treball”, és tant colpidora que fins i tot no mereix un comentari crític. S’oblida dels insults que hem i estem reben els catalans, s’oblida de que només ens volen com espanyols, s’oblida que persegueixen la nostra llengua, s’oblida que fa estona ni inverteixen ni compleixen amb les seves obligacions a Catalunya, s’oblida del buidatge de competències, s’oblida de com actua la justícia espanyola contra Catalunya i sobre tot oblida que ens amaguen i volen canviar la nostra historia. El que a dia d’avui sembla que encara no ha entès és que EL SEU VOT VAL EL MATEIX QUE EL DE QUALSEVOL CATALÀ.
El paper del president del PP i del govern espanyol, Mariano Rajoy, és encara més esperpèntic. Artur Mas va anar a Madrid a discutir sobre un nou model de finançament, la resposta va ser un tancament generalitzat. Ara i amb l’escenari de petició formal per poder fer un referendum, Rajoy és despenja dient que oferirà una millora del finançament català, això si, en cap cas serà un Concert econòmic similar al basc.
Els espanyols deuen creure que tota la “festa” dels catalans per exercir el dret a decidir, va intrínsicament lligada als calerons. Segur que són militants d’aquell concepte venut des de Espanya, com que els catalans són uns jueus i per l’únic que viuen són els diners, comprar-los és senzill, només cal incrementar l’oferta.
Només se’ns acudeix una paraula fastigós, ell i la proposta. Ni Gay de Montellà ni Rajoy deuen saber que vol dir tenir dignitat. La seva dignitat deu ser proporcional a la mentida que utilitzen habitualment, a la corrupció institucional o fins i tot a la defensa dels colpistes i genocides.
Doncs no senyors espanyols, ara, la qüestió no és només de diners, que també, volem acabar amb l’espoli històric, és de dignitat. Ara volem decidir el nostre futur i com jo deixar de ser espanyols per dret de conquesta i cap oferta en temps de rebaixes ens obnubilarà.
L’única oferta que esperem d’un Estat que vol ser democràtic, és que pacti que els catalans puguin votar, la resta arriba tard i malament com sempre.
RSS Feed
