20 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
El dia 8 d’Abril una delegació de politics parlamentaris catalans, tenen concedida audiència al Congrés de Madrid espanyol. Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV), han estat els triats pels seus respectius partits.
Van a parlamentar. Van a la Camara on ells ja i són representats, en minoria però, altrament no hagués calgut anar-hi. Al Congrés espanyol, fa uns dies van aprovar una moció on quedava clar que la majoria parlamentaria és contraria al dret de votar dels catalans. Millor dit, si, però quan ho diguin ells.
El govern espanyol, el PP, el PSOE i UPyD, s’han posicionat en el NO, a que els catalans puguem votar i ho han fet, públicament, partidistament, i parlamentàriament. Ara fins i tot ara ja neguen que siguem un poble i menys una nació. El parlament s’albira dur i poc fructuós. El guio, escrit pels espanyols no te cap sorpresa. Cap interpretació política a favor de la democràcia és pot esperar dels espanyols, que per cert no poden ser altra cosa com deia Canovas del Castillo.
El dilema el tenim en quin ha de ser el paper dels nostres emissaris. Dur però educat, suau però amb arguments o senzillament explicar que el poble català te dret i vol votar i això en democràcia és l’únic que val i preval. Engrescar-nos en el debat de les legalitats espanyoles, no només no serveix, sinó que devaluarà el mateix fons de la democràcia: Primer els pobles i els seus ciutadans, desprès les lleis. Espanya ara ho vol aplicar a l’inrevés.
El resultat de l’excursió ja se sap. Espanya ens vol, som seus i no tenen cap intenció de prescindir la mamella que els hi permet fer el que fan.
L’únic que demanem, tot i que sabem que no deixa de ser un altre pas del procés, és que no fem com aquells, que abans de demanar practiquen la genuflexió versallesca. Exposar, reclamar i exercir la democràcia pacíficament és el que volem, doncs això és el que s’ha de proposar.
Dignitat senyors Diputats, els catalans davant les amenaces, els insults, l’ofegament econòmic i la espanyolització salvatge que duen a terme, és el mínim que s’ha de demostrar al Congres de Diputats espanyol. Han de detectar que anem de debò i que no és cap dèria d’un polític, és la voluntat de tot un poble.
RSS Feed
