21 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
De moment només és una insinuació. Ni ha que volen la ilegalització de la ANC i de moment és noticia de primera plana als diaris espanyols i tema central de tertúlia als mitjans de Catalunya.
El govern espanyol, la fiscalia i l’entramat policial espanyol de moment i curiosament no han badat boca. Talment sembla un globus sonda per comprovar reaccions varies.
Fins ara, la teoria plausible dels espanyols, ha estat que el President Mas és el responsable de la dèria independentista, per això totes les andanades que ha rebut i rep. Ara però podria ser que el centralisme unitari hagi descobert que la Assemblea de Catalunya, ho és encara més.
Hauríem de convenir, i seria just, que la força social i mobilitzadora que a dia d’avui te la ANC, cap partit la te. També podríem pressuposar que en el darrer tram del procés per assolir la independència, alguns partits defugin la unitat de país i obliguin indirectament a que la ANC prengui partit electoral i això si que és perillós. Si la ANC és posiciones donant suport a una candidatura, la que sigui, és pràcticament segur que aquesta arrasaria electoralment. Per tant no és gens descartable, de que interessos partidistes pretenguin neutralitzar la ANC o si més no minimitzar el seu poder social que no polític de moment.
Una “possible ilegalització”, ha produït l’efecte unipersonal per defensar-la (Sala Marti, Germà Bel, Pilar Rahola, Puigcorbé). Hores d’ara encara hem d’escoltar als líders dels partits fer-ho. Tampoc cal que ens escarrassem molt, són els mateixos líders que callen o parlen amb la boca petita per denunciar l’empresonament del Arnaldo Otegi responsable de dur la pau a Euskadi i per extensió a la resta de l’Estat espanyol, pel simple fet d’opinar.
Els motius que esgrimeixen els de la caverna mediàtica, és de pàrvuls. La ANC vol fer “un cop d’Estat”. Tot és més senzill i si Catalunya fa la seva Declaració d’Independència, i ho fa des de el Parlament legitimat per fer-ho, automàticament haurà de prendre les mesures adequades per controlar l’entramat que ha de permetre la supervivència del nou Estat. Exactament com fan tots els estats del mon. Controlar les comunicacions, les fronteres si ni han, la xarxa de transports, l’espai aeri, les costes, garantir els subministraments de tot tipus, la seguretat de la societat per continuar treballant i que els nostres infants vagin a l’escola, és el que tocaria, sobre tot perquè dels espanyols ens ho podem esperar tot.
Dir-ho no és delicte. Recolzar el nostre Parlament i govern per fer-ho tampoc és delicte. Delicte en tot cas seria no fer costat al nou Estat sorgit de la legitimitat i legalitat catalana.
Postdata. Si el que avui és una insinuació, és convertís en una realitat, no només ens faríem socis de la ANC, sinó que faríem campanya activa al seu favor, sense descartar cap opció de futur.