Ho hem dit, ho reiterem i ara ho tornem a confirmar donat uns fets incontestables; “Qui mana i té tot el poder a Espanya és el quart poder, L’ESTAT”.
Ni Rajoy ni Montoro són gent de la nostra devoció, la seva estultícia, ineficàcia i que la seva credibilitat política és zero, ens han posat en safata, un en sessió parlamentaria i l’altra als mitjans, demostrar que qui mana a Espanya són els grups corporatius del Estat recolzats per l’IBEX 35 i gent allunyada de la democràcia.
El “delinqüent” Llanera fa més cas als informes d’un cos policial, que en cap cas són proves finals, que als funcionaris i politics de totes les administracions. Volem dir que inspectors de hisenda, secretaris, interventors que són els que emeten els informes tècnics per donar a tot lo públic legitimitat i legalitat, sembla, segons el Llarena i GC que menteixen, i el Montoro també. I no diem que Montoro no pugui mentir.
Tot un jutge, te l’atreviment de demanar al Ministre d’Hisenda del Estat espanyol que demostri que ni un euro s’ha gastat per l’1 d’Octubre. Cap jutge a Europa gosaria, sense més probes que uns informes policials, demanar al ministre del ram i torn que justifiques el que diu. Qualsevol jutge normal i amb criteris jurídics hagués demanat primer informes tècnics a Hisenda per contrastar si lliguen amb els policials i desprès adjuntar-ho a la investigació.
Qui diu la veritat?, la Guardia Civil, cos militar, o el President Rajoy i el Ministre Montoro. El jutge Llarena ha sentenciat que qui la diu és la Guardia Civil. La Levy també. El Ribera també. I el Iceta tot i dient que el Ministre havia d’haver dir que “amb tota la informació que tinc, el Montoro, no s’ha destinat cap euro públic al 1 d’Octubre”, també dona la raó a la Guardia Civil.
El quart poder, tocat de mort a Europa. Les trifulgues entre el PP i Ciutadans, sumat al que avui representa l’esquerra espanyola, ens obra una finestra d’oportunitat immillorable per assolir definitivament la República catalana. Només cal que el partidisme no ens espatlli el que tenim a tocar.
Algun dia els espanyols, els que no volen o no poden ser altra cosa, els que són castellans, gallecs o bascos, ens agrairan que la República catalana va ser l’iniciï del seu despertar per construir un futur fraternal i solidari respectant-nos per sortir d’un regim que l’únic que ens proposa és corrupció i poders ocults.