En tenim probes. A casa meva (Fusté, Amat, Carbonell, Milà, Ràfols, Olivé) la llengua d’us comú sempre ha estat el català. Fins i tot després del 1714, del regnat dels borbons, de dictadures infames i ara en ple segle XXI, a casa, la llengua d’us és i continuarà sent, el català. La llengua castellana l’hem après per imperatiu repressiu i dret de conquesta, mai per necessitat fraternal.
Els catalans tenim una llengua que res té a veure amb el castellà, el gallec o el basc. Amb l’Occità tot i tenir proximitats, les diferencies també són substancials.
Els catalans ens comportem a l’ús. Referències, practiques ancestrals i rituals tribals són elements que ens determina que els catalans tenim la mateixa proximitat amb els gals, germànics, bretons, itàlics i àrabs, com amb els castellans i tot i així aquests, mai ens han demanat, obligat o ni tant sols proposat que deixem de ser el que som.
Tenim musica pròpia, el ball de la sardana, el ball de bastons, mecanismes de camp i ramaderia únics. Tenim mar, muntanya i una plana situats geoestrategicament en un lloc d’Europa envejable. Aquest fet ens ha determinat per ser oberts i receptors d’altres cultures amables. Som de mena integradors i tolerants. Sociològicament som diferents i ens comportem amb una educació i saber estar, que ja voldrien molts dels països que anomenen capdavanters.
No som castellans. Això si, més fraternals amb els Comuners de Castella que dels que ara han abraçat l’espanyolisme fatu. No som gallecs, i malgrat aquest fet, som seguidors de Rosalia de Castro i de la seva cultura. Tampoc som bascos, però respectuosos amb la seva determinació, malgrat que discrepem com visualitzen la seva fraternalitat internacional.
No és que no vulguem ser espanyols, és que mai se’ns ha preguntat, ens al contrari sempre se’ns ha imposat.
Ara, els motius del perquè no volem ser súbdits espanyols del regim monàrquic del 78, ja no són només històrics, són actuals i tant ferotges, que creiem impossible qualsevol entesa si les bases per fer-ho han de ser espanyoles i borbòniques. La identitat pesa, segur, però defensar la democràcia encara més.
Els espanyols unionistes no volen ni tenen cap intenció de pacte. Ni de negociació. És hora de que federalistes, terceres vies i la bona gent que viu a la Península, entenguin, que desprès d’espoliar-nos, insultar-nos, reprimir-nos i dir-nos que no tenim cap altre dret que el que se’ns digui, fa estona hem dit prou.
Mai ens fareu castellans espanyols amb llengua castellana. Com tampoc nosaltres hem fet dels nouvinguts catalans, malgrat diem que hem de tractar a casa nostra a tothom per igual. Els catalans no abdicarem de res, i seria bo que els demòcrates de la Península os feu a la idea.
Avui, ara, i mentrestant la marca Catalunya guanya posicions en el concert internacional de les democràcies, Espanya, amb la seva corrupció, amb presos politics, amb la manca de separació de poders, limitant cada dia més i mes els drets i valors fonamentals, és una marca a la baixa i rescatada permanentment pel Banc Central Europeu fet que esclavitzarà el futur del unionistes i dels que no ho són.
Tenim més raons i més arguments per explicar que els catalans mai serem altra cosa que catalans i europeus. Castella va perdre les seves colònies i l’imperi. Ara perdrà l’únic que li queda, les possessions peninsulars. I ho saben.
RSS Feed
