Comença a ser hora i dir-nos als que mai hem demanat carnet per manifestar-nos, per defensar les urnes, per col·laborar econòmicament sense esperar res a canvi, per ser-hi solidàriament al costat dels represaliats, que no anem be, i mira que l’Estat espanyol i els seus unionistes ens ho estan posant però que molt bé.
Carles Puigdemont, l’únic President legítim i legitimat per les darreres eleccions, sembla que no agrada a tothom. Dels nostres.
No va agradar que proposes una candidatura de País davant la situació excepcional, amb companys a la presó (presos politics), l’aplicació d’un nou cop d’Estat, aquest cop amb ínfules democràtiques, a través del 155, article mai desenvolupat de la Constitució espanyola i la repressió judicial i policial requeria una resposta contundent a les urnes i de País. La resposta de ERC i les CUP va ser un cop de porta.
El President va proposar l’exili com resposta a la repressió desfermada pel govern espanyol i el seu Estat. D’altres van decidir el contrari. Avui ha quedat constatat que des de fora la internacionalització del procés ha estat prou efectiu com per que Alemanya, Suiza, Bèlgica i Anglaterra dubtin de la justícia espanyola.
Sembla que tothom vol un Govern “efectiu”, autonòmic clar, que indefectiblement continuarà intervingut. Uns dient que volen un President net, els unionistes, i al mateix temps veten la legitimitat popular que ja va triar el 21D. D’altres i sense dir-ho obertament plantegen el mateix.
El PDeCAT, sembla que vol “marcar paquet”. Fer-ho públicament, només facilita debilitar al President Puigdemont. Que ho facin els de ERC, entra dins de la normalitat partidista, tot i que creiem que l’erren.
Insistim, els ritmes, l’estratègia malgrat sigui consensuada, l’ha d’exposar el President de la República catalana al exili.
Un President autonòmic provisional, coordinat i supervisat amb el President de la República i el seu comitè, manteniment del acta de Diputats i una estratègia global per implementar la República, denunciar la repressió i mantenir la nostra proposta democràtica al diàleg i negociació eterna.
Dos i bàsicament dos són els aspectes que treuen de polleguera al Govern del PP, al seu Estat i als unionistes: EL COLOR GROC I DIR-LOS QUE EL NOSTRE PRESIDENT LEGITIM ÉS CARLES PUIGDEMONT. El que més agrada i treballen per aconseguir-ho és que és manifestin públicament les nostres discrepàncies i possible desunió.
Ells van a totes i el bloc del 155 en cap cas està mostrant fissures. Prenguem-ne bona nota. Només la UNITAT ens farà lliures.
RSS Feed
