Quan et quedes sol/a defensant el que sigui, és evident que l’objectiu que és pretén queda sota mínims o directament rebutjat.
La MHP Laura Borràs i, de retruc JxCat han quedat tocats. No aconseguir que ER i les CUP facin cap estratègia amb JxCat per defensar el 52%, la majoria parlamentaria i sobre tot la seva independència només és pot interpretar que la unitat independentista ni hi és, ni la tindrem durant aquesta legislatura.
És d’una obvietat tremenda constatar, que JxCat, ER i les CUP, ni van ni volen anar junts. També és obvi que el Govern d’ER i JxCat, avui representen moltes coses, però un Govern per la independència no.
No investir al MHP Carles Puigdemont, retirar l’acta de Diputat al MHP Quim Torra i destituir-lo com President, és vulgui o no, va deixar clar que el Parlament de Catalunya està sotmès a la legalitat espanyola i el fet que els seus funcionaris decideixin que abans d’obeir la voluntat popular de Catalunya, primer esta la voluntat administrativa i judicial espanyola, ens permet afirmar que només si som lliures podrem governar i legislar d’acord els interessos populars de Catalunya.
No ha estat el Parlament de Catalunya el que ha destituït al diputat Juvillà. Ho han fet una entitat administrativa espanyola i uns funcionaris del Parlament. Per cert aquests funcionaris mereixen que s’obri un expedient administratiu per esbrinar si han desobeït a la mesa del Parlament.
La JEC sempre ho ha sabut. Al Parlament de Catalunya mana Espanya i el seu Estat. La JEC sap que no te cap competència judicial, les que te són regulades i només tenen a veure amb els processos electorals i la seva transparència. Tota resolució per qualsevol afectació electoral sempre ho ha de resoldre la justícia.
El mateix succeeix amb els funcionaris, siguin autonòmics o d’habilitació nacional espanyola. Abans obeir la legalitat espanyola que la de Catalunya. Aquest és el problema. Avui Catalunya no te sobirania i fins i tot un funcionari fa i desfà al marge del que pugui dir la màxima autoritat institucional i política de Catalunya.
Laura Borràs està sola. Si més no ho sembla. Alguns li diuen que per dignitat ha de dimitir. Altres que ja no és cap alternativa política. La seva posició és que no dimitirà i el seu argumentari justificatiu pretén dir-nos que la unitat és possible.
Oblidar que JxCat i ER governen a la Generalitat i que al Parlament amb els de les CUP son majoria absoluta, és un despropòsit, sobre tot quan no existeix cap estratègia unitària ni al Govern ni al Parlament.
Avui Laura Borràs, amb vehemència i convenciment a l’entrevista feta a RAC1, ha manifestat reiteradament que sense unitat no podrem aturar l’embat del Estat espanyol ni la seva repressió.
Només una reflexió desprès que la Laura Borràs, Puigdemont i potser sectors de JxCat demanin insistentment la unitat independentista, saben que no la tenim al Congres, al Senat, al Parlament i per molt que ho amaguin al Govern, com és pot entomar dia si i l’altra també que ER i CUP torpedinin la unitat.
Els principis i dignitat van lligats als objectius i, treballar i buscar la unitat és la millor forma per guanyar-los. Ara bé, quan hem de posar en qüestió principis i dignitat, acceptant que una pretesa unitat és millor que res, el que s’està fent és trair-los.