Els que tenim l’objectiu de que Catalunya sigui lliure, una República amb un nou Estat, ho tenim clar, sense la UNITAT, de tots els que volem el mateix, més la suma d’aliats estratègics, mai ho aconseguirem.
ER va decidir que defensar un govern espanyol, pretesament d’esquerres, sempre seria millor que un de dretes i que afavoriria futurs acords. Fet que blanquejava els del PSOE malgrat eren corresponsables del 155 i del “a por ellos” i desprès als de UP, equidistants, però defensors de la unitat d’Espanya.
ER va trair, si trair, al MHP Quim Torra, essent part del Govern i pactant en nom del Govern, el que mai és va pactar entre JxCat i ER. Una taula per una investidura, on Catalunya només rebia la declaració que existia un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. Punt. I una taula de diàleg.
Comprovar que Roma no paga traïdors ja no cal. Avui ER sap que la taula, mesa o com li vulguin dir, forma part de la presa de pel que ER està tastant, per molt que l’astut Rufian ara vulgui capgirar. No només no podrà, sinó que el fa i diu és pur teatre. Sánchez és President, Sánchez te els seus pressupostos aprovats i ara, ahir també, l’amic de ER, Sr. Sánchez, sap que la geometria variable és la seva tàctica per aprovar el que faci falta. Ho acaba de fer amb la Reforma Laboral.
ER i, deu ser per allò que Aragonès va insinuar, va pactar liquidar el procés a canvi d’uns indults, que van ser parcials i revisables. Toma ja. I tot a canvi d’una taula que ja tothom, els de ER especialment, sap que no servirà per res.
Reconèixer que l’estratègia teva no és la bona, és duríssim, fer-ho però mostra un bon nivell democràtic i d’autocrítica. Els dirigents de ER no ho faran mai.
Aquest fet no és banal i avui fins i tot ens plantegem si ER tot el que han fet i continuen és un pla per matar les aspiracions independentistes dels catalans.
Crear les condicions per liquidar qualsevol opció per conformar la UNITAT, és molt més senzill que fer-la. Avui, sumant tots els fets que ER ens ha regalat, JxCat i fins i tot el Consell per la República, ho tindrien senzill per dir obertament que amb ER ni a la cantonada.
Fer-ho i dir-ho, segur que seria l’èxit de ER, però comença a ser hora i, dir-ho també obertament, que amb la direcció de ER ni farem UNITAT ni aconseguírem la independència de Catalunya.
El més preocupant però, és el paper d’estrassa de JxCat que ha desfermat la gran carrera per vuere qui és el primer gestionant l’autonomisme borbònic oblidant que sense la independència patirem com ahir, avui i demà.