Cal deixar clar que d’acord el que diu la Constitució espanyola, cap competència nacional espanyola és traspassarà mai a cap “comunitat autonòmica”. A les nacionalitats menys. I tant s’ha val qui governi a Madrid.
Les esquerres ibèriques és van posar d’acord per Proclamar i instaurar la II República, espanyola clar. A canvi les nacions històriques tindrien un Estatut i unes competències.
Un cop d’Estat militar, una guerra i una dictadura ho van canviar tot. La dictadura va sacsejar-ho tot pel dret de conquesta igual com va fer Felip V. Ni els nazis van ser capaços de fer el que va fer el franquisme. Clar, els anys de vigència tampoc van ser els mateixos.
Estalvis, monedes de tot tipus, institucions, edificis singulars, públics i privats, carreteres, rius, mar, muntanyes, industries, arxius, museus, tot i per dret de conquesta i com aus de rapinya va ser confiscat i fins dia d’avui la majoria d’aquest pillatge no s’ha retornar als seus legítims propietaris.
És Espanya i el seu Estat el que gracies a un procés de transició que va legitimar l’espoli general, mante propietats que ara, i molt poc a poc, l’arxiu de Salamanca n’és una bona mostra, les va retornant com si fos una gracia borbònica.
Aragonès ha dit que la reunió de la Comissió Bilateral, la primera va treure zero compromís, ha donat un resultat insuficient. Llegint a José Antich al ElNacional.cat queda clar la insuficiència.
Que ER s’avingui a reunions bilaterals que comencen a ser norma de presa de pel, ja ho sabem i “la taula o mesa de diàleg” n’és un bon exemple. Ara be que JxCat, exclosos d’aquesta taula si avingui ens preocupa i molt.
Els de JxCat podran decidir petites qüestions autonòmiques i disposar d’uns diners pressupostats per demostrar que son molt bons gestionant les misèries autonòmiques. Fins i tot treure pit dient que Catalunya és la primera autonomia en exportacions. El que no diuen o callen és que la exportació sempre és major gloria de la Hisenda espanyola i per mostrar a la UE una gestió excel·lent des de Madrid.
Comença a no valer l’excusa de que no és pot fer altra cosa perquè els socis no volen. JxCat, si ER no vol fer cap gest per la independència, és diu i, formalment i és trenquen les relacions de gestió i, si és pot és forcen noves eleccions. No fer-ho, vol dir que JxCat assumeix l’estratègia de ER i com a can ER, amb el poder polític i econòmic limitat en teniu prou.
JxCat, sou Govern autonòmic presidit per ER i el que és pot comprovar és que no existeix cap proposta que ens apropi a la independència. Mai tindrem capacitats decisòries per ser un Estat socialment millor, ni per tenir millors infraestructures i sobre tot per deixar de pidolar fins que no siguem República.
Vist lo vist i els fets determinen, el que heu fet és pactar un programa de Govern autonòmic i sense cap esma per aconseguir la independència. De ER fa estona que ho sabem. Ara pinta que ho sabrem també de JxCat.
Les esquerres ibèriques és van posar d’acord per Proclamar i instaurar la II República, espanyola clar. A canvi les nacions històriques tindrien un Estatut i unes competències.
Un cop d’Estat militar, una guerra i una dictadura ho van canviar tot. La dictadura va sacsejar-ho tot pel dret de conquesta igual com va fer Felip V. Ni els nazis van ser capaços de fer el que va fer el franquisme. Clar, els anys de vigència tampoc van ser els mateixos.
Estalvis, monedes de tot tipus, institucions, edificis singulars, públics i privats, carreteres, rius, mar, muntanyes, industries, arxius, museus, tot i per dret de conquesta i com aus de rapinya va ser confiscat i fins dia d’avui la majoria d’aquest pillatge no s’ha retornar als seus legítims propietaris.
És Espanya i el seu Estat el que gracies a un procés de transició que va legitimar l’espoli general, mante propietats que ara, i molt poc a poc, l’arxiu de Salamanca n’és una bona mostra, les va retornant com si fos una gracia borbònica.
Aragonès ha dit que la reunió de la Comissió Bilateral, la primera va treure zero compromís, ha donat un resultat insuficient. Llegint a José Antich al ElNacional.cat queda clar la insuficiència.
Que ER s’avingui a reunions bilaterals que comencen a ser norma de presa de pel, ja ho sabem i “la taula o mesa de diàleg” n’és un bon exemple. Ara be que JxCat, exclosos d’aquesta taula si avingui ens preocupa i molt.
Els de JxCat podran decidir petites qüestions autonòmiques i disposar d’uns diners pressupostats per demostrar que son molt bons gestionant les misèries autonòmiques. Fins i tot treure pit dient que Catalunya és la primera autonomia en exportacions. El que no diuen o callen és que la exportació sempre és major gloria de la Hisenda espanyola i per mostrar a la UE una gestió excel·lent des de Madrid.
Comença a no valer l’excusa de que no és pot fer altra cosa perquè els socis no volen. JxCat, si ER no vol fer cap gest per la independència, és diu i, formalment i és trenquen les relacions de gestió i, si és pot és forcen noves eleccions. No fer-ho, vol dir que JxCat assumeix l’estratègia de ER i com a can ER, amb el poder polític i econòmic limitat en teniu prou.
JxCat, sou Govern autonòmic presidit per ER i el que és pot comprovar és que no existeix cap proposta que ens apropi a la independència. Mai tindrem capacitats decisòries per ser un Estat socialment millor, ni per tenir millors infraestructures i sobre tot per deixar de pidolar fins que no siguem República.
Vist lo vist i els fets determinen, el que heu fet és pactar un programa de Govern autonòmic i sense cap esma per aconseguir la independència. De ER fa estona que ho sabem. Ara pinta que ho sabrem també de JxCat.
RSS Feed
