De moment no ens ha fallat ni la ANC, ni Òmnium, ni l’AMI. Le mobilitzacions i concentracions han estat espectaculars i Europa i el mon s’han quedat bocabadats. La societat civil sempre ha tingut clar que passat el 9 N, les decisions és traslladaven als partits i al Govern de Catalunya. És va dir que volíem les eleccions abans de les municipals. El President ja hi va estar d’acord, però la seva proposta no va regir. Ara tenim un pacte entre el Govern d’en Mas, CiU i ERC per fer les eleccions autonòmiques reconvertides el 27 de Setembre. És obvi que el procés el tenim ben encarrilat i que correspon ara als politics determinar el millor camí per aconseguir la independència.
Els de la caverna, unionistes i federalistes varis, això si espanyols de pota negra, ens fan arribar el missatge per terra mar i aire “d’un desencís generalitzat vers el procés”. Ens volen fer creure que tot s’ha desinflat. Que tot era una nit d’estiu, i res més lluny. El Govern i molt discretament va per feina. “Ambaixades”, Hisenda Catalana, estudis de l’endemà per garantir pensions, la seguretat social i la seguretat civil.
L’ANC no pot caure en la provocació del soufflé i plantejar reprendre mobilitzacions que hores d’ara no tenen sentit, sobre tot perquè l’estadi actual és la dels partits. L’ANC, Òmnium i l’AMI, el que han de fer és el proselitisme adequat per explicar perquè volem la independència, com ho volem fer i ha ser possible començar a dibuixar la Catalunya del futur.
Ara no és hora de marcar a ningú. És hora de recolzar al Govern, a CiU i ERC. Que ningú és posis nerviós, els 1.937.000 vots del 9 N amb el SI i SI els tenim, però no en tenim prou i això si que ens hauria de posar nerviosos. Per tant, engreixem la maquinaria social, fem campanya del perquè de tot plegat i deixem treballar als nostres politics, únics legitimats, per guanyar el 27 de Setembre amb un resultat que ningú pugui qüestionar. Això és el que ara toca.
RSS Feed
