La llei Hipotecaria espanyola, data del 1861. Llei actualment vigent tot i les reformes i reals decrets que l’acompanyen. Les modificacions més antigues corresponen al període franquista, any 1946, amb una nova redacció i un posterior reglament d’execució aprovat l’any 1947. Els calia adequar la llei pels seus negocis i així van començar els primers desnonaments.
Primer i abans d’escometre nous canvis a la Llei Hipotecaria espanyola, s’aprova la Constitució de la “transició”. Per cert Constitució que consagra en el seu article 47, el dret a una vivenda digna de qualsevol espanyol cosa que garantiran els poders públics.
No cal remarcar que la Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu article 25 també fa universal el dret de qualsevol ciutadà a gaudir d’una vivenda digna i els seus serveis. Declaració signada per l'Estat espanyol.
Al 1981, el govern de la UCD amb el Suarez de president, modifica la Llei per regular el mercat hipotecari.
Al 1994, el govern del PSOE, amb en Felipe de president, és torna a modificar la Llei, sobre les subrogacions i la concessió dels préstecs hipotecaris.
Al 2000, el govern del PP, amb l’Aznar de president, torna a modificar la Llei introduint la norma de l’enjudiciament civil sobre el procés legal per la venda forçosa del be hipotecat mitjançant subhasta.
Al 2012, el govern del PP, amb Rajoy de president, fa un real – decret per “reforçar” la protecció dels deutors hipotecaris.
Des de el 2012 fins ara és el període que s’han executat més desnonament i ni el PP ni el PSOE, ho han evitat. Llegir detengudament les modificacions i decrets de la Llei, ens permet arribar a la conclusió que els que guanyen sempre són els mateixos, el PP, el PSOE, els bancs i les caixes. El ciutadà a dia d’avui no només se’l foragita legalment de la seva llar, sinó que se’l condemna de per vida a continuar pagant una part no coberta amb la subhasta de la seva vivenda.
No fa falta dir res més.
RSS Feed
